Artur Mas

“Raonable, sagaç i sensible”, diu la deessa Atena a Ulisses, per tal que aquest pugui tornar a Ítaca, en l'excel·lent traducció de l'Odissea de Joan Francesc Mira. I vós, president? Sou raonable, sagaç i sensible? Diuen que teniu totes tres qualitats, però també diuen que esteu disposat a escoltar propostes alternatives al procés català en la futura reunió amb el president Rajoy. Raonable vol dir que un no es mou per impulsos, sinó seguint el fil d'una argumentació, és a dir, el contrari del fanatisme; sagaç vol dir llest, amb les antenes posades perquè a un no l'entabanin; i sensible vol dir ser flexible a les opinions majoritàries de la gent: que un és capaç d'escoltar. Voldria, president, que tinguéssiu les tres qualitats per recuperar Ítaca. En aquests moments, la societat civil (perdó per la redundància) és encapçalada per dues dones coratjoses: Muriel Casals i Carme Forcadell, la feina de les quals és ímproba. No oblidem, però, que el moviment pel dret a decidir ve de baix a dalt, que som la gent, un immens mar de gent que vol la llibertat. Escoltar alguns dels discursos que ens arriben ens fa pensar en la supina ignorància dels altius governants espanyols. Escoltar el mateix Pedro Sánchez, quan es refereix a Catalunya, et fa la impressió d'un alumne que diu que no sap sumar perquè ell és de lletres...

En aquests discursos es distingeix entre “patriotes” i “nacionalistes”. Els nacionalistes són retrògrads, fanàtics i atiadors de la discòrdia; en canvi els patriotes són nobles i convé que els honorem. La diferència és que els de la “pàtria” tenen Estat i els de la “nació”, no. I tanmateix, els patriotes som nosaltres, que ni jurem bandera ni desfilem amb vuitcentistes baionetes calades. I podem dir, com Macbeth: “Crec / que nostra pàtria sota el jou s'enfonsa; / crec que sagna i que plora i cada dia / afegeix una nova punyalada / a les nafres que porta.” Doncs prou. President: sou raonable, sagaç i sensible? Si és així, no afluixeu.