Renaixement

Una baldana m'espera cada any a Tortosa. Bé, no només una. Una darrere una altra. Tampoc en excés, perquè la botifarra negra amb arròs atipa. Però sentir com les dents fan esclatar la pell tibada de la baldana, i com després s'hi sumen els cuirassats grans d'arròs és peculiar. Una sensació subjectiva i possiblement intranscendent, però semblant a la que devien tenir els consumidors del segle XVI. La baldana que fan aparèixer els Quicos al seu espectacle d'època La Taverna d'Enrico, la baldana que pots consumir al mig del carrer, la que imagino al mig del riu com si fos un vell llagut, tan afuat com una espasa, que diria l'enyorat Gerard Vergés, del riu mític i remorós. L'humanista tortosí que s'ha endut aquest any el cavaller Sant Jordi, inventor del Linitul, farmacèutic, poeta, traductor, shakesperià, veritable home del Renaixement. Tortosa es reinventa cada any a través de la festa d'aquests dies. Es capbussa en el passat esplendorós, aquell que el situava al centre actiu i comercial de la Corona, dels Països Catalans, el que el va fer donar fins a 6 presidents de la Generalitat, començant per Francesc Oliver de Boteller, responsable de la façana del Palau de la plaça de Sant Jaume. El passat que relata en la seva crònica Cristòfor Despuig. Però d'aquesta impressionant festa del Renaixement que ens explica la ciutat, la més important al sud d'Europa, el que més estimula és la mirada de futur. I el perfil de Tortosa està a punt de canviar, la seva catedral està a punt de ser rescatada. L'Ajuntament, amb acord de tots els procuradors, enderrocarà els vells edificis que la priven de la vista sobre el riu Ebre. Tortosa renaixerà ben segur amb aquesta nova perspectiva. Ens cal la seva força, i vitalitat, que ara en festa es constata al carrer, on els vestits del passat de nobles conviuen amb els vestits de les noves princeses morisques, acabades d'arribar al país, que saluden els abanderats des del terrat de casa.