Desclot
Sinècdoques miserables
Ha faltat temps als partidaris de la Catalunya doblegada per sortir en tropa, alegre i combativa, contra Jordi Pujol, Convergència, el sobiranisme, l'independentisme i, per extensió, contra tots els catalans. La part pel tot i el tot per la part. Ara exclamen, cofois i pagats, que el catalanisme és com la cova d'Alí Babà. Que els catalans no es mereixen els polítics que suporten i que, si els tenen, és perquè ells mateixos no són de fiar i s'han de deixar tutelar. La tertúlia de 13TV de diumenge a la nit és l'exponent més roí de tanta mesquinesa. Arrogants, cruels, maleducats, els integrants de la festa barrejaven informació i error, i supuraven fel negre per tots els forats. Que baixi Déu i que es miri la televisió dels seus bisbes! A Espanya qui més parla hauria de callar. El nou secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ironitzava al congrés extraordinari del cap de setmana amb els termes “patriotisme” i “patrimoni”. Ho diu ell, comandat per la Federació Andalusa, afectada pel cas dels ERO? Els dirigents del PP que ara s'exclamen tant al cel també haurien de mirar-se el cau. Que pensin en el seu extresorer, les comissions il·legals que els imputen, els pagaments en negre o la trama del cas Gürtel, que afecta desenes dels seus càrrecs. Només els imputats valencians omplirien l'infern. Si es tracta de fer sinècdoques, la corrupció espanyola, començant per la casa reial i acabant per la séquia de Mislata, reclama la intervenció d'una tropa colonial comandada per l'OTAN.