La columna
Gesticulacions sobreres
Ara que ja sabem que Jordi Pujol serà citat per comparèixer el dia 2 de setembre en una comissió d'investigació del Parlament de Catalunya, preguntem-nos si la imatge de l'expresident sotmès a les sacsejades dels seus adversaris serà un bon preàmbul per a l'Onze de Setembre i per al que ve tot darrere. No es tracta de menystenir la importància del delicte fiscal ni del frau moral de qui ens alliçonava en l'amor i el sacrifici pel país. No es tracta de fer veure que no importen els sentiments de decepció de milers i milers de catalans que se senten enganyats, ni es tracta d'amagar la brossa sota la senyera, com ell ha fet en més d'una ocasió. Es tracta de no confondre la venjança amb la justícia, ni la humiliació mediàtica amb la condemna.
Jordi Pujol havia estat sempre sota sospita per la proximitat de la seva política amb aquell anomenat “sector dels negocis” de CDC o per les concessions de serveis i contractes públics al seu entorn. Per tant, res del que ara s'ha sabut i res del que tal vegada se sabrà quan concloguin les investigacions sobre el clan familiar, ens hauria de sorprendre ni trasbalsar. Potser no volíem que res de tot això fos cert, però la cançó sonava des de fa temps i nosaltres l'hem sentida repetidament, per més que es volgués creure que era una invenció dels seus oponents. Ara bé: cal que tinguem ben present que la sentíem llavors i la sentim ara perquè s'amplifica des dels mitjans propers a l'anticatalanisme, convenientment esponjats per absorbir filtracions interessades. Som, doncs, davant d'una instrumentalització.
Vol dir això que hem de xiular dissimuladament i mirar cap a una altra banda? És evident que la mateixa reacció de Jordi Pujol descarta aquesta possibilitat. Però tampoc no hem d'afegir més llenya al foc ni hem de caure en el parany de fer espectacles, que és exactament el que farem portant l'expresident a una comissió parlamentària d'investigació que, com altres que l'han precedit, no servirà per a res. Estalviem-nos gesticulacions inútils.