LA GALERIA
Les fogueres del Pertús
El 7 de maig del 2010, a la seu de l'Agrupació Cultural Atenea de Figueres, vam presentar el llibre Las hogueras del Pertús, d'Àlvar d'Orriols, personatge il·lustre en la cultura i l'art del nostre país, implicat amb la justícia, la llibertat i la democràcia, que morí a l'exili, a Baiona, l'any 1976. El llibre portava un subtítol aclaridor: Diario de la evacuación de Cataluña. Es tracta d'un text dolorós i admirable que segueix pas a pas la terrible aventura de l'autor i la seva família per escapar-se de la repressió franquista. Jo no tinc notícia de cap altre text d'aquestes característiques tan humanes, tan personals, tan viscudes, i en uns escenaris perfectament identificables: carrers, places i edificis d'aquella Figueres del 1939.
El meu amic Lluís Duran, de l'Hotel Duran de Figueres, ja aleshores (fa quatre anys) em va dir que no pararia fins que el llibre sortís en català, l'idioma en què el va pensar Àlvar d'Orriols. Resulta que Mercedes, la filla d'Orriols, que en aquella època, pel camí de l'exili, tenia cinc anys, llegint el diari personal de son pare volgué conèixer-ne els tràgics escenaris i homenatjar-li que es comportés com un autèntic heroi perquè família i amics poguessin passar a l'altra banda del Pertús. Per això, va venir unes quantes vegades a Figueres, i posava sempre a l'Hotel Duran, on va trobar en Lluís, que l'escoltava atentament. Allà van parlar del que havia escrit el seu pare i, amb gestions i temps, s'aconseguí publicar el llibre. Va ser aleshores quan en Lluís Duran va proposar-se no parar fins que sortís en català. I vet aquí que ja ha sortit: el passat 18 de juliol (precisament) es presentava al mateix Hotel Duran, amb Mercedes presidint l'entranyable acte.
Tots hem llegit treballs, estudis i fins testimonis viscuts dels camps de concentració francesos, hem llegit espantoses peripècies per arribar a la frontera, però un servidor no havia llegit mai un diari personal que expliqués amb tanta precisió el dia a dia de l'evacuació de Catalunya. I amb l'afegitó d'interès de trobar-hi detalls relacionats amb Figueres: l'autor explica que dormen al vestíbul del Casino Menestral, que els botiguers no volen obrir ni vendre'ls res, que corren esmaperduts per la Rambla, pel carrer Ample... el llibre és molt trist, però d'un altíssim valor testimonial humà, escrit ben bé sobre la marxa –sobre aquella tètrica, funesta, marxa.