Al punt de mira

El presumptes contertulians de les ràdios que constitueixen les tropes auxiliars de l'exèrcit nacional marquen camí. És fàcil deduir quines seran les pròximes jugades de tribunals i govern de l'Estat escoltant-los el sermó des de la trona. Les consignes van i vénen i es retroalimenten. Després de “la família” Pujol, ara l'objectiu a abatre es diu Artur Mas. Debades, potser. Perquè ja l'era abans i no hi ha hagut mans ni manera. Ahir tots els brams apuntaven a la mateixa direcció, després de la compareixença que el president de la Generalitat va fer abans de vacances. Curtes i tenses vacances. “Artur Mas coneixia la xarxa de corrupció dels Pujol de fa més d'un any i mig.” “Un home que no té vergonya, ni pròpia ni d'altri, quan diu que Catalunya ha salvat Espanya de la crisi.” “Allò que tampoc diu Mas és el que passa darrerament amb els inversors a Catalunya: se n'estan retirant en un escenari d'inestabilitat.” “Mas sap que el desafiament sobiranista és un engany.” “La d'Artur Mas va ser ahir una de les aparicions més patètiques dels darrers temps.” “Ahir hi va haver una cosa que em va semblar genial i va ser Mas apel·lant a la legalitat. Escolti, que la seva legalitat és il·legal!” Hi ha la salmòdia, la fidel infanteria i hi ha la tropa. La incògnita és saber si tot això realment té alguna repercussió entre la gent sensata a Espanya. Per ara, el Partit Popular baixa i Podem puja... Potser perquè al darrere del fum de la traca sempre es fan evidents uns coeters sinistres.