La pesquera de Colera

M'agradaria recordar la dita, però no n'acabo d'arrodonir la quarteta. Si fa no fa, deia: “La pesquera de Colera,/ quatre serrans i una guiula;/ la pesquera de Llançà,/ quatre guiules i un serrà.” És evident que els dos primers versos no rimen. Potser algun lector em refrescarà la memòria. Però el sentit és clar: estem parlant d'una zona poc generosa en peix. Ara, de pescadors, a Llançà, n'hi ha hagut sempre i n'hi ha encara una colla. A Colera, segons llegeixo al quadern de la Revista de Girona que ha preparat l'Arnald Plujà, és escassa la dedicació a la pesca des de sempre, potser per la històrica potència econòmica de la vinya. De tota manera hi ha pescadors colerencs documentats des del segle XV i tot fa pensar que l'activitat s'ha mantingut, amb alts i baixos, tots aquests segles. Avui amarren al port dues embarcacions que podríem qualificar de professionals.

Al llibre que comento, Plujà hi reprodueix una antiga fotografia de la platja de les Portes, amb vuit o deu llaguts avarats. Deu ser de començament de segle XX. N'he pogut veure d'altres amb les xarxes esteses a l'escar, al costat d'alguna barca. A més, he recollit testimonis que parlen de generoses nits dels sardinals. L'enyorat Miquel Serra explicava que quan els homes de les barques havien fet una bona pescada de sardines el despertaven i li llogaven el carro i el cavall que tenia i hi carregaven les caixes per dur-les a l'estació. Les enfilaven al tren cap a Barcelona. Recordava com, unes hores més tard, trucaven inquiets per saber el preu que n'havien aconseguit. De vegades era un dineral, d'altres no pagava ni el lloguer del meu carro, explicava. En Josep Maria Nadal em confirmava aquesta història. I hi afegia el detall que la tramesa ferroviària només es podia fer si la pescada important s'havia pogut fer a primera hora de la nit, a la primera calada, perquè més tard ja no hi havia tren que arribés a temps per entrar al circuït comercial barceloní. I ho pot saber ja que un Nadal, que era alcalde de Colera el 1949, es queixava al governador que el peix només podia sortir amb el correu de les 4.15 h de la matinada. En els anys de la postguerra, a Colera hi va arribar a haver una trentena de pescadors dedicats bàsicament al sardinal, pescant a la teranyina.

Pel que tinc entès, els pescadors colerencs actuals han de desembarcar les captures a Llançà, perquè és on tenen la llotja. Si els he de creure, cada any es pesca menys per aquests rodals. Però no pesquen pas guiules ni serrans, que deixen per als aficionats de la canya i el cuc. A les xarxes, palangres i nanses parades hi deuen caure rascasses, sards, orades, besucs... però també sardina, sorell, verat i anxova quan n'és el temps. I alguna llagosta o llobregant.