Bons parcs

No és nou esti­mar els Piri­neus de Lleida com a font de recur­sos rama­ders, agrícoles, turístics, ecològics. A la Gene­ra­li­tat repu­bli­cana, un pio­ner del turisme, Antoni Mun­ta­nyola, publicà Orga­nit­zació turística de Cata­lu­nya (1932), lli­bre on enu­me­rava el poten­cial piri­nenc per atreure foras­ters. Donava cites d'auto­ri­tat extre­tes d'una obra del 1928: El pai­satge de Cata­lu­nya, del geòleg francès Mar­cel Che­va­lier, i pròleg de Pau Vila, pare de la geo­gra­fia cata­lana. Aquell any el Mont­seny fou decla­rat Parc Natu­ral, el pri­mer de rebre aquesta qua­li­fi­cació a Cata­lu­nya. Sense regla­ments, aquell reco­nei­xe­ment quedà malmès en intro­duir arbres exòtics, con­ver­tir pra­des en frui­te­rars, i fon­dre's els resi­dus de tor­bera d'esfag­nes. Les mira­des aten­tes a la natura en estat pur i a l'inci­pi­ent turisme culte es diri­gi­ren lla­vors cap a les ter­res ver­ges dels Piri­neus. Aquells autors apre­ci­a­ven la natu­ra­lesa de la zona piri­nenca pel “tre­sor d'al·lici­ents de mun­ta­nya que cons­ti­tu­ei­xen l'atrac­tiu dels objec­tius més acre­di­tats del món: ascen­si­ons alpi­nes i espec­ta­cle pai­satgístic por­tentós, afa­vo­rit en tro­bar-se a redós dels vents que ves­sen les plu­ges de l'Atlàntic, a l'altra banda dels Piri­neus”. Deien que l'alta mun­ta­nya del Pallars era més abe­lli­dora que altres indrets euro­peus per la seva seque­dat i nete­dat atmosfèrica, i la bellesa de la iri­sació i el poli­crom dels pano­ra­mes, trets que no tenen els Alps ni el ves­sant nord dels Piri­neus, de pers­pec­ti­ves més tan­ca­des, on domi­nen clar i obs­cur. Aques­tes vir­tuts ani­ma­ren, l'any 1955, a con­ver­tir en Parc Naci­o­nal els topants d'Aigüestor­tes i estany de Sant Mau­rici, tot i que el 1968 fou exclòs de la llista mun­dial de parcs a causa de les tales fores­tals i de les ins­tal·laci­ons hidroelèctri­ques. Aque­lla mal­temp­sada fou superada posant-hi més cura i ampli­ant-lo. Fa deu anys, la Gene­ra­li­tat millorà l'oferta en crear el parc natu­ral més gran de Cata­lu­nya, a l'Alt Piri­neu. Els parcs són bons no sols per satis­fer els visi­tants. Ho són, encara més, pel que apor­ten al sec­tor hote­ler i comer­cial de la comarca, i sobre­tot per donar feina a gent jove.