Abans o després

Un dels elements més destacats del procés català és la voluntat dels seus actors de dur-lo a terme dins la més estricta legalitat. És una condició necessària per tal que la voluntat del poble català sigui respectada per la comunitat internacional. Tot plegat, però, no ens ha de fer perdre de vista que en algun moment del procés, més tard o més d'hora, haurem de forçar el trencament de la legalitat espanyola, que és la legalitat vigent a Catalunya. Malauradament, no serà possible un acord entre les parts previ a aquest trencament, com en el cas escocès. La negociació, en el nostre cas, serà sempre posterior. La controvèrsia que sura en les declaracions i contradeclaracions de polítics, consellers i el mateix president, està vinculada a determinar quan serà convenient que la ruptura tingui lloc. Celebrar la consulta desobeint la suspensió que eventualment dicti el Tribunal Constitucional serà un acte de sobirania que trencarà la legalitat. Però una declaració parlamentària d'independència posterior a unes eleccions plebiscitàries també serà un trencament de la legalitat vigent. En qualsevol dels escenaris possibles, sempre hi haurà un punt en què haurem de prendre la decisió de desobeir la normativa espanyola i exercir un acte de sobirania, sigui amb la celebració d'una consulta o sigui atorgant el caràcter de plebiscit a unes eleccions legislatives. Després del trencament, Catalunya i Espanya seuran a negociar les condicions del divorci, n'estic convençut. Abans, però, haurem de ser valents i haurem de saltar el mur de la legalitat espanyola. La missió dels nostres dirigents
és determinar el moment més oportú.