Melons

El meló a l'estiu passa gola avall com una caldereta a Sibèria. És clar que els pagesos s'han hagut d'espavilar perquè Putin aplica el veto a l'hort europeu com a rèplica a les sancions de la UE. Fins a Malàisia arriba ara la producció catalana. Mentrestant a l'hora d'esmorzar als hotels de la costa catalana, turistes russos i ucraïnesos carreguen de fruita per passar el dia i vés a saber si alguna pera se saltarà el veto dins d'una maleta. Aquest haurà estat un altre estiu difícil per a la fruita, a més de la que busca nous mercats, amb l'estampa de la destrucció dels préssecs, excedents europeus, per jugar amb els preus, o la que acaba abocada a les carreteres franceses com a les velles èpoques, sumada a la queixa contínua de la fruita seca. Un drama. El contrapunt el podem donar nosaltres, consumint-ne. Un meló que competeix als cossis i safarejos amb les síndries per veure, banyat en aigua, qui arriba més fresc a taula. A la nevera només hi han de ser quan ja els hem encetat, que si no arriba un punt que ja no saps ni què hi busques, a la nevera. Un meló d'aquests de pell de gripau, amb la dificultat de fer unes bones llesques. De la mateixa manera que fan cursos de sushi i ganivets japonesos, se n'haurien de fer de tallar meló i síndria. És un art. Amb el ganivet fent cruixir, fent petar, l'escorça i fent brollar aigua de la carn verdosa del meló, una polpa rivetejada de fils grocs. Mel. Com també és tot un art encertar el moment de dolçor òptima. El pes i un peduncle tou donen pistes, però la millor manera és encetar-lo. Aquesta expressió sí que ha fet fortuna! “No és moment d'encetar aquest meló”, es fa servir en política, des dels temps de la successió de Felipe González, i darrerament, amb el procés sobiranista, sobre la Constitució. No se sap si és prou madura per encaixar una reforma, i tenen raó. S'haurà de fer com amb algun meló, esclafar-lo contra el terra, per veure si es pot menjar ni que sigui un bocí, o val més comprar-ne un altre.