La lletra, amb sang

La letra, con sangre entra, diu un dels refranys més propis d'una llengua i d'una època, llarga època que encara s'allargassa, carregada de violències per imposar-se. De lletra amb sang, n'hi ha que en saben molt. Ho saben tot. Com ara el doctor Wert, que aquestes setmanes ha passat desapercebut perquè el conflicte en cos gros ha superat el detall en matrius petites. O perquè carrega armes en silenci. Però, només acabar aquest parèntesi carregat de russos, palestins, ucraïnesos, fonamentalistes desbocats i kurds, tornaran les aules. A les Balears, el País Valencià i Catalunya. Afirmen, inquiets encara a l'agost, els mestres mallorquins que no es resignaran a la llei que, en nom del trilingüisme i el progrés, reserva a la lletra catalana l'últim lloc del rogle o el racó dels burros. Avancen que els directors dels centres recorreran contra el decret Bauzà i també que preparen una nova vaga, aquesta vegada més astuta, coincidint amb la fi del curs escolar i les eleccions dites autonòmiques. A Catalunya el setembre farà de prova de cotó fluix. Sabrem què ha desplegat la consellera Rigau per minimitzar els danys frontals de la llei del ministre Don Limpio. Sabrem també fins a quin punt el compromís dels docents farà inaplicable una norma injusta. Una norma de sang. I també quants pares han demanat plaça en una escola privada per aconseguir els 6.000 euros anuals que el ministre ha reservat com a recompensa per capturar la llengua catalana. Viva o morta. Caram, quin retorn a les aules!