Retruny

Ànima i cos. Aquest agost m'ha tocat l'esperit creatiu quebequès. Vull dir que m'ha trasbalsat. En pocs dies he passat de llegir Ànima, del celebrat Wajdi Mouawad, a veure el Cirque du Soleil, que, instal·lat a Port Aventura, presenta fins a final de mes l'espectacle Kooza. És clar que aquests quebequesos, de bandera canadenca, són fills de la globalització. Montreal és la ciutat d'acollida de Wajdi Mouawad, que fugia amb la seva família de la guerra civil libanesa. I Quebec és on va néixer el fundador del Cirque du Soleil, Guy Laliberté, que ha passat d'empassar-se foc, fer d'acordionista i xanquer, a ser un dels 300 homes més rics del món, amb un model empresarial que s'estudia arreu del món. A Catalunya, a Barcelona, ja fa uns anys que ens va arribar l'impacte del Cirque du Soleil, d'una factura i màrqueting impecable, capaç de generar un públic específic i de retruc remoure la consciència i l'interès pel circ propi. Ara a Port Aventura es pot veure Kooza, que torna a l'origen de les tradicions acrobàtiques i de pallassos, amb la potència de sempre. I amb aquell interrogant que et queda sobre què empeny un home a pedalar sobre una bicicleta enfilada en un cable a tocar del cel, i amb un company a les espatlles. D'altra banda, el cel, els Cels, de Mouawad, els hem pogut resseguir aquest any gràcies a la Perla 29, i amb la seva pròpia actuació a Seuls al Teatre Lliure. I amb la Perla al Romea, vam descobrir Litoral, i Incendis (que em va fer visionar la versió cinematogràfica). I ara amb Ànima, Edicions del Periscopi ens acosten al seu patiment escruixidor. La fisicitat dels acròbates i artistes de circ, també és en aquesta lectura animal. I l'ànima que ressegueix el llibre és al mig de la pista. L'emoció, la redescoberta, el gir, l'imprevist, el batec, el pessigar-te per saber que hi ets són en un i altre format. Ja només ens falta que l'ànima i el cos de la Cort Suprema canadenca també s'instal·lin entre nosaltres, i que vingui la claredat que tant necessitem.