Escòcia i Catalunya

Una de les coses que més criden l'atenció del referèndum escocès és la tranquil·litat amb què tothom es pren el tema, tant a Escòcia com a la resta de la Gran Bretanya, tot i la transcendència del assumpte a decidir el proper 18 de setembre. Hi ha diverses raons que expliquen aquest clima democràtic, començant per la predisposició de Londres a acceptar la celebració i el resultat de la consulta. N'hi ha una altra, però, que és molt important: tothom té clar que, guanyi el sí o guanyi el no, res no tornarà a ser el mateix a Escòcia. Hi ha un consens generalitzat sobre la voluntat britànica d'ampliar substancialment l'autogovern escocès en cas de triomf del no a la independència. D'alguna manera, les opcions que es votaran el 18 de setembre són la independència (si guanya el sí) o la devo max que volia Salmond com a tercera pregunta (si guanya el no).

Malauradament, la situació catalana és radicalment diferent. En el nostre cas, si no aconseguim la independència, l'statu quo ja no és ni tan sols una opció. Les alternatives no són crear un estat nou o quedar-nos com estem, sinó esdevenir independents o patir una greu regressió del nostre autogovern. Com l'esclau que intenta escapar de la plantació de cotó, si no ho aconseguim haurem de patir represàlies i càstigs. Aquest diari detallava ahir fins a 16 noves mesures recentralitzadores que l'Estat espanyol està desplegant. Tenim dues opcions ben clares i n'hem de triar una. Ara és l'hora.