Opinió

La dissolució

Han de ser molt poderoses les raons perquè una majoria de la població hagi decidit que allò que era un paraigua compartit deixi de ser-ho

En una entre­vista recent l'advo­cada eslo­vena Ana Sta­nic incor­po­rava al debat sobre el procés un punt de vista que cal­dria tenir en compte. “Cata­lu­nya hau­ria d'insis­tir que no es tracta d'una secessió, sinó de la dis­so­lució de l'Estat espa­nyol. Cata­lu­nya n'és part essen­cial. Si s'inde­pen­ditza, Espa­nya tal com és con­ce­buda avui dei­xarà d'exis­tir, i els estats que se'n deri­vin hau­ran de ser con­si­de­rats hereus de l'estat dis­solt. Això és impor­tant des del punt de vista de la per­ti­nença a la Unió Euro­pea de Cata­lu­nya i de la part que quedi d'Espa­nya: o bé tots dos ter­ri­to­ris es man­te­nen a la UE o bé tots dos en que­den fora. Espa­nya sense Cata­lu­nya seria un país dife­rent. No veig per què només hau­ria de dema­nar Cata­lu­nya el seu reingrés. Arri­bat el cas, també Espa­nya hau­ria de fer-ho.”

Es pot dir més alt però no més clar. La gent del sobi­ra­nisme tra­di­ci­o­nal hem begut d'unes fonts que pot­ser ser­vien en la fase pri­mi­tiva del movi­ment però que, afor­tu­na­da­ment, que­den obso­le­tes en la fase avançada en què hem entrat. És el que ha pas­sat en pocs anys, en la tran­sició d'un sobi­ra­nisme mino­ri­tari i d'un naci­o­na­lisme auto­no­mista de base cul­tu­ral a un sobi­ra­nisme majo­ri­tari de base cívica i política, mul­ti­lingüe, multiètnic i mul­ti­cul­tu­ral, en què el sen­ti­ment d'espa­nyo­li­tat per­so­nal (o afri­ca­ni­tat o sud-ame­ri­ca­ni­tat...) és per­fec­ta­ment com­pa­ti­ble amb apos­tar per la cre­ació d'un nou Estat.

Doncs bé, per què no qüesti­o­nem el fet d'aban­do­nar el nom d'Espa­nya a la casta oligàrquica? No diuen els ideòlegs espa­nyo­lis­tes que Espa­nya sense Cata­lu­nya no té sen­tit? Apro­fun­dim en el tema. Aga­fem per on es vul­gui el començament de la pel·lícula. Unió dinàstica de finals del segle XV, con­su­mada a prin­ci­pis del XVI. O bé, unió per les armes poste­rior al 1714. O bé després de la pri­mera Cons­ti­tució del 1812, rei­te­rats cops d'estat con­tra cons­ti­tu­ci­ons pro­gres­sis­tes i con­tra dues repúbli­ques en el marc de les quals s'ha pro­cla­mat, ni que sigui simbòlica­ment, l'Estat català.

La qüestió és que, com que ni els monar­ques ni els mili­tars tenen ara més poder que els vots de la gent, la població d'un dels ter­ri­to­ris nucle­ars en la con­fi­gu­ració de l'Espa­nya dels Reis Catòlics, o de la dels Bor­bons, vol acce­dir a un Estat propi, donat que l'actual se'l con­si­dera advers a la democràcia i als seus interes­sos soci­als. Per tant, efec­ti­va­ment, Espa­nya –l'Espa­nya que va ser o van fer ser a la força dels cata­lans–, hagi nas­cut quan es vul­gui, deixa d'exis­tir.

En l'ofen­siva inter­na­ci­o­nal, però també a dins de la Península, s'ha de dir clar: Espa­nya es dis­sol. Cata­lu­nya n'ha estat, de cor o per força, ele­ment fun­da­ci­o­nal. En repre­senta el 16% de la població, el 20% del PIB, el 25% de les expor­ta­ci­ons i del turisme, el 30% de la recerca, el 40% de la recerca d'impacte inter­na­ci­o­nal, el 23% dels ingres­sos, el 40% dels viat­ges turístics, etcètera. Cata­lu­nya ha estat part fona­men­tal de l'Espa­nya moderna com n'havien estat les províncies d'ultra­mar, ame­ri­ca­nes, afri­ca­nes o asiàtiques, fins que els espa­nyols d'aquests ter­ri­to­ris van con­si­de­rar que aque­lla Espa­nya impe­rial no els con­ve­nia. Per això, de fet, la van dis­sol­dre fins que Espa­nya es va reduir al ter­ri­tori penin­su­lar sense Por­tu­gal.

El sobi­ra­nisme no ha de tenir cap pro­blema per assu­mir el pas­sat com­par­tit, ni que sigui a la força. Perquè encara ens omple de més argu­ments. Han de ser molt pode­ro­ses les raons perquè una majo­ria de la població hagi deci­dit que allò que era un parai­gua com­par­tit deixi de ser-ho. En defi­ni­tiva, que els cata­lans donem per dis­solta la Unió, sigui dinàstica o d'armes. De la dis­so­lució en sur­ten dos estats que hau­ran de revi­sar res­pec­ti­va­ment els nivells de com­pli­ment de les nor­mes democràtiques, econòmiques i soci­als per sol·lici­tar el reingrés a la Unió Euro­pea. Per tant, Cata­lu­nya no se'n va. És Espa­nya que es dis­sol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia