Han cremat un regidor del PP!

Sobre l'essència de les festes, paganes, cristianes, turístiques o neomodernes, se n'ha dit molt i mai prou. L'essència de qualsevol celebració reflecteix la naturalesa de cada tribu. No és estrany, doncs, que una ciutat acumulada com Barcelona no tingui una festa concelebrada, que lligui tothom, i més aviat cada barri en té una de pròpia perquè, com a Picanya, cadascú s'apanya. Gràcia és Gràcia, Sants és Sants i Poblenou és arquitectura fragmentada. Les festes solen ser com la gent i a les Terres de l'Ebre fan bous; a Verges, la processó, i a Valls, castells. Hi ha, es vulgui veure o no, una ratlla horitzontal que divideix el país de nord a sud. Més enllà del massís de Garraf, les festes s'obren perquè la gent valencianeja cada vegada més. Gralla a tot arreu, i bandes a l'extrem. Fins arribar als valencians de regadiu, que són els que més valencianegen. Hi ha festes més austeres i serioses, i n'hi ha de desbocades. Allò que fan alguns a uns altres els sembla avorrit. O salvatge. Totes tenen un punt d'heterodòxia i de revolta que el progrés o els poders no han aconseguit aquietar del tot. Sigui com sigui, la festa s'ha d'entendre en clau de festa. Per això és possible que uns trabucaires disparin davant la casa d'un regidor del PP. O que en les falles cremen cada any les efígies, no d'un, sinó de trenta dirigents populars. Els qui ara s'exclamen al cel contra els trabucaires per què no protesten cada any contra els fallers? No se sap que és pitjor, el perdigó o la foguera...