Escàndol

Ens exclamem perquè una horda de pallardassos es dedica a fer el salvatge per a desesperació dels veïns de la Barceloneta, però també del Raval i d'altres barris igualment soferts de Barcelona. Però què ens esperàvem? Quan les autoritats, sobretot les de Madrid, inflen el pit cada cop que presenten a finals de setembre les xifres de la temporada turística, de què creuen que parlen? Sí: parlen dels turistes que fan estades en hotels, i donen vida als restaurants i les botigues de la ciutat; però també d'aquells que vénen atrets per la idea que Catalunya és el país de la festa perpètua i de l'alcohol barat.

Aquest és l'ham que atreu tantes tribus low cost. És evident que, si no hi hagués pisos turístics, legals o il·legals, a la Barceloneta i el Raval, no vindrien. Ara bé, de qui són propietat aquests pisos? Perquè dels turistes alcoholitzats, segur que no.

El que passa a la Barceloneta és el mateix que han de sofrir moltes localitats de la costa catalana. Se'n recorden, de les paraules de la consellera Montserrat Tura, queixant-se del turisme de borratxera, fa ara deu anys, i com va ser de criticada? El que hi havia al darrere de les paraules de Tura no era tant una crítica a la gent que creu que les vacances consisteixen a empalmar comes etílics, sinó al model.

¿Volem ser un país que visqui sobretot del turisme? Si és així, hem de saber que, a banda dels turistes que entren a les botigues exclusives de les nostres ciutats, també vénen aquestes colles que beuen i escandalitzen.

El fenomen del turisme de borratxera no és nou. Ara hi posem fre a la Barceloneta, però s'hauria d'haver començat molt abans. I alguna cosa es va fer, però el cas de la Barceloneta demostra que posar fi a aquest fenomen serà molt difícil i complicat. Sempre hi haurà qui vulgui omplir-se les butxaques amb el mínim esforç i risc. Si no és a la Barceloneta, serà en un altre lloc.