Keep calm
Espanya es desinfla
Finalment, l'unionisme presenta batalla política aquest Onze de Setembre. Benvinguts. És d'agrair que pugui comparar-se, amb un cop d'ull, el nivell de mobilització social que és capaç de generar la idea d'Espanya entre la ciutadania catalana. Els malpensats podran creure que ho fan per subministrar a les televisions de Madrid els quatre plans tancats que necessiten per sostenir el titular de Cataluña se divide en la Diada. Però jo vull pensar que no, que es tracta del primer símptoma de l'acceptació de les urnes com a únic sistema de contrast democràtic.
De fet, el més important és que la manifestació de Tarragona demostra que els espanyolistes creuen que la independència és possible i que, a més, a ells també cada cop sembla més pròxima. Per això no tenen més remei que fer el mateix que els sobiranistes, que és aixecar-se de la cadira, sortir de casa amb una bandera sota el braç, agafar un tren o un autocar i, un cop a lloc, esperar que s'ompli tan massivament com sigui possible. Els que aniran a Tarragona han deixat de creure que l'Estat sigui invulnerable. En això també hi ha coincidència. Són unionistes, però també són catalans. I per això desconfien de les portades dels diaris de Madrid, que diuen que el cas Pujol està desinflant el sobiranisme. Com tampoc no tenen cap mena de fe en l'eficàcia dels dotze delegats del PP i el PSOE que s'autoanomenen Tribunal Constitucional, ni en l'habilitat política de Mariano Rajoy i el seu govern. Al contrari, alguns milers de persones aniran a Tarragona amb banderes espanyoles perquè són conscients que és Espanya qui es desinfla. I que ells són els últims que queden per defensar un règim i una legitimitat que, a Catalunya, fa molt temps que ja no es creu ningú.