Amb la V de viu i deixa viure

Tothom amb un mínim d'honestedat sap que la seva llibertat acaba just on comença la del veí, però aquesta constatació tan elemental no és compartida pels portaveus d'aquesta caverna cridanera i mentidera (estic convençut que ni de bon tros majoritària) dels veïns peninsulars que han obert les clavegueres de l'Estat espanyol per empastifar fins a límits insospitats tot el que tingui a veure amb el procés que estem vivint a Catalunya. Bons analistes apunten que l'estratègia és molt simple: infiltrar elements violents en el si de les organitzacions que aposten per la independència, i provocar i radicalitzar la situació per suscitar que un moviment pacífic i tranquil com ha estat tot el procés del dret a decidir acabi fent petar els nervis a algun esbojarrat, que també en tenim, perquè cometi un error que podria tenir fatals conseqüències. La manera com s'ha manipulat i exagerat el cas dels trabucaires de Cardedeu és un clar exemple del que intentem exposar. La V del proper 11 de setembre serà un altre èxit de convocatòria, com no pot ser d'altra manera, però caldrà estar molt atents als moviments desestabilitzadors sorgits de les mateixes instàncies de l'administració que haurien de vetllar perquè la festa es pugui celebrar en pau. El robatori de l'estelada de Vilobí d'Onyar a càrrec de dos individus que anaven amb un cotxe oficial és un exemple que no admet distraccions. Ja fa temps que han començat la seva particular guerra contra el procés endegat a Catalunya, però no hem de barrejar les coses, ni hem de deixar que ens afectin casos com la caiguda del cavall de Jordi Pujol i altres que poden sortir, ja que, com anunciava un diari digital, les clavegueres de l'Estat no dormen i la seva ofensiva és per terra, mar i aire. Quan s'ha de defensar un dret tan elemental com el de poder votar, vol dir que tenim un problema essencial en les mateixes estructures de l'Estat.