El plebiscit edulcorant

Mentre l'estafa fiscal perpetrada per l'expresident Pujol a la ciutadania catalana cavalcava ahir desbocada pels salons parlamentaris de Barcelona i Madrid, amb l'inefable ministre Montoro com a mestre de cerimònies i fals posat de domador de feres, el rellotge de la història va continuar marcant l'hora. No sé si gran com diu el president Mas, però toca prendre la decisió, i aquesta sí que és una responsabilitat gegantina. La d'estar al costat de la ciutadania en el nou temps o la de continuar amb l'antic règim. Aquell autonomisme que va propiciar la impunitat defraudadora de Pujol. El del suport al PSOE de Felipe i el ribotaire Guerra i el del pacte del Majéstic amb el PP d'Aznar, ara de Rajoy, Montoro i Sánchez Camacho. Dóna la sensació que alguns pensen que l'afer Pujol aturarà el temps. Però inexorablement el 9-N s'obre camí. I caldrà prendre la gran decisió, que no pot ser altra que garantir el dret de la ciutadania catalana al vot. I per tant desobeir una suspensió tècnica d'un tribunal polític com el Constitucional. És clar que això suposarà una dificultat extraordinària, però és que algú no hi comptava amb aquest escenari? Per això caldrà complementar el 9-N amb unes eleccions. Però al meu entendre no haurien de ser unes plebiscitàries substitutives de la consulta, que forma part del compromís electoral dels partits sobiranistes i del pacte de governabilitat actual entre CiU i ERC. Sinó unes eleccions refrendatàries que complementin l'actuació del 9-N i donin legitimitat electoral a la insubmissió al Constitucional. No és moment de guirigais com el que sembla dominar entre els membres del govern, ni d'avançar debats sobre quin tipus de llistes es presentaran sinó de triar bé la forma de donar veu a la ciutadania: plebiscit edulcorant o un 9-N refrendat amb unes eleccions constituents? No en tinc cap dubte.