Les reduccions i el papa Francesc

Molt sovint algunes actituds del papa Francesc ens evoquen l'Amèrica Llatina i, de retruc, el valor evangelitzador del cristianisme en el procés de definició dels seus pobles. És veritat que l'Església oficial ha omplert moltes pàgines obscures en més de cinc segles de barrabassades, però també és cert que l'actitud compromesa d'una munió de cristians ha estat fonamental en la configuració social i política del continent.

En el viatge de retorn de Corea del Sud, el papa Francesc ha recordat la figura del màrtir Óscar Romero, “un home de Déu”, i ha fet un toc d'atenció als postuladors de la causa de canonització: “Els postuladors s'han de moure, ja que és molt important que la qüestió avanci ràpidament.” Aquesta setmana ho recordava Míriam Díez en un bell article i Romero fa temps que és sant per molts catòlics de base, però el reconeixement oficial és un deute inajornable i el papa ho sap i vol activar-ho.

Novament present la teologia de l'alliberament, la setmana passada Eugeni Sallent, director de TV3, i Francesc Escribano, escriptor i productor, van lliurar al pontífex la cinta Descalç sobre la terra vermella, un apropament a la vida de Pere Casaldàliga i la seva infatigable obra a la prelatura de São Félix do Araguaia. Francesc va mostrar gran admiració per la figura de Casaldàliga i es va fer coneixedor del valor del bisbe claretià com a poeta. Segur, un fill de Balsareny convertit en “un home de Déu” en la immensitat del Mato Grosso.

Descalços sobre una terra exuberant i generosa, molts portadors d'una veu profètica han lliurat esforços i vides per dibuixar el nou continent, i han fet de la teologia de l'alliberament una arma pacífica per a la llibertat dels pobles i la promoció dels oprimits. Aquests dies CaixaForum, a Barcelona, presenta una exposició sobre les reduccions jesuïtes del Paraguai, una mirada a una aventura fascinant que perdura en el temps. La crònica és seductora, centrada en el paper de la Companyia entre els guaranís, des de finals del segle XVI fins a mitjan segle XVIII, en una seqüència que, anys després, fa dir al missioner mallorquí Bartomeu Melià: “De fet, encara no hem après que només evangelitzarem en la mesura que som evangelitzats pels pobres, pels indis, pels immigrants.”

Els jesuïtes van arribar a Amèrica el 1549 i es van instal·lar a la costa est, on van fundar São Salvador da Bahia i São Paulo, per desplaçar-se a Asunción i endinsar-se a la selva, on van entrar en contacte amb els guaranís, pobles indígenes de les conques dels rius Paraná i Uruguai, en la zona coneguda com a Paracuaria. Allà van crear les “reduccions”, organitzacions de comunitats de vida i producció que van esdevenir autèntiques repúbliques de gestió comunal i que van ser notícia a Europa, fins a ser idealitzades per pensadors com ara Voltaire i Montesquieu. Talment les reduccions eren una resposta a l'acció depredadora de les partides de caçadors d'esclaus. Onze reduccions i uns cent mil indígenes van mostrar la viabilitat del projecte, arrasat pels esclavistes, el 1629, que només van deixar en peu dos ingenis on es van protegir uns dotze mil guaranís. Els missioners van defensar la possibilitat d'armar les residències com a defensa i això va augmentar la confrontació, magníficament dramatitzada en la pel·lícula La missió de Roland Joffè. La recuperació va ser dura però insistent, i cent anys després hi havia trenta reduccions i uns cent vint mil indígenes acollits, quan les corones espanyola i portuguesa es van posar d'acord a combatre l'experiència i l'Església oficial va desautoritzar els jesuïtes, que el 1767 van ser expulsats. La sang dels màrtirs sempre ha regat la llibertat i el progrés.