Humiliar

Les obligaremos a humillarse, diuen que va dir, entre els seus, Soraya Sáenz de Santamaría. No ho he pogut contrastar, però l'esperit és aquest: rendición sin condiciones. Tota aquesta proclama de diàleg contrasta amb els fets: les 23 propostes que el president Mas va lliurar al president Rajoy, aquest les va penjar d'un ganxo al seu lavabo. L'Estat no negocia amb les colònies. Mai. És una qüestió de principis. Sabem però que encara no hem sentit ni una petita part de tot el que insultaran, negaran i, sobretot, intimidaran, avalats pel sempitern derecho de conquista que porten al moll de l'os. Segons diuen, l'objectiu és que hi hagi ferits (o algun mort) a la manifestació de l'11 de Setembre i atribuir-ho als pacífics independentistes. També acumulen enquestes demostrant que no som tants com sabem que som. No hem de fer cas de cap provocació, aliena o nostrada. Aquest diari publica cada dia articles i editorials excel·lents sobre la independència. Em pregunto si parlem només per als convençuts. M'ho va dir un dia el gran Pedrolo, que col·laborava a la revista Canigó: en preguntar-li per un article que acompanyava el seu, em va dir: “És que no ho llegeixo. ¿Per a què, si tot el que publiqueu ja ho sé i a més hi estic d'acord d'antuvi?” A sobre, demòcrates sempre, als nostres fòrums convidem sovint unionistes de ferro picat, però mai veig independentistes en mitjans unionistes, excepte si estan prèviament censurats. Això sí: existeix la xarxa. Quan es va crear internet vaig exclamar: “S'ha d'aprofitar!” Que també ens hi insulten? Sí, i què? Podem dir-hi la nostra per a una quantitat de gent immensa. Sense deixar de llegir i col·laborar als nostres mitjans, que són, en molts aspectes, modèlics. Ara per ara, el nostre objectiu és la imminent Diada. La senyora María Dolores de Cospedal pot fer el front comú que vulgui amb les seves escasses forces a Catalunya (pagant-ho amb els meus diners...). El dia 11, però, que compti gent.