Una nova decepció

L'Onze de Setembre ens va donar una revifalla de l'entusiasme independentista, però cada cop són més els qui diuen que la consulta del 9-N
no es podrà celebrar de la forma prevista. Si això serà per una retirada dels plans catalans o per una imposició de l'Estat espanyol és quelcom que nin-
gú no gosa vaticinar.

Mentrestant, el país té altres problemes, que és imperatiu explicar i aclarir amb la màxima transparència. Com
ara el cas Pujol, que no és trivial perquè simbolitza el tarannà més autèntic d'una llarga etapa de poder. Serà necessari reconstruir la veritat amb totes les seves ramificacions i caldrà desfer la confusió entre la pàtria i el patrimoni d'una família que ha rebut honors formals, però no ha estat capaç d'honorar les formes. Tot sembla indicar que el tricentenari acabarà sent, un altre cop, el d'una decepció. I mentrestant ens tocarà continuar envejant i esperant. Envejant Escòcia, que d'aquí a vuit
dies podrà votar el seu futur amb normalitat. No sabem què votaran els escocesos, però sí que sabem que podran fer-ho sense entrebancs i després d'un veritable debat d'idees. És, certament, un motiu d'enveja. I seguirem esperant una nova ocasió en què el poble català pugui fer un ús veritable del seu dret a decidir. Un dret que té, passi el que passi el 9-N. Segurament, abans d'això seran necessaris alguns canvis contextuals, com ara una modificació de l'entorn legal o l'aparició d'un interlocutor estatal lúcid i no immobilista. L'espera no promet ser curta, però és la nostra tradició més consolidada. Ja són tres-cents anys de decepcions.