Les dents i l'alimentació
El llibre Human nutrition and dietetics, coordinat per Stanley Davidson i Reginald Passmore, de la Universitat d'Edimburg, de referència la segona meitat del segle XX i del qual es van fer diverses edicions, obria el capítol de les malalties dentals afirmant que les dents són el memorial vivent dels defectes de la dieta. Efectivament, les dents mostren, en bona part, com mengem els vius i, perquè són dures i resisteixen el pas del temps, com ho van fer els morts. Aquesta consistència afavoreix la masticació però té un preu: el teixit dentari no es regenera i quan es destrueix, per una càries o un cop, cal reparar o reconstruir.
Mantenir la dentadura ha preocupat sempre la humanitat. En un recent article a la revista El Temps titulat “Cinc mil·lennis d'higiene dental”, Sam Dracir explica que a l'antic Egipte disposaven d'uns bastonets que feien d'escuradents per una punta i de superfície fregadora per l'altra. I a la Xina del segle XV tenien uns raspallets per a la higiene dental fets amb pèl de cua de cavall que els anglesos van portar a Occident. Al segle XX hem substituït els pèls d'animals pel niló i els raspalls elèctrics.
L'aparició de la càries es deu a diversos factors: la dieta, la flora microbiana bucal, el temps de contacte dels aliments amb les dents i l'estat nutricional i l'estil de vida de la persona. A més, defectes en la dentadura a vegades dificulten el primer pas d'una bona digestió, que consisteix a mastegar força. Com diu El Quixot, la boca sin muelas es como molino sin piedras. Fa poc s'han produït tres notícies científiques sobre la relació entre aliments i càries. La revista Sapiens recull la recerca feta per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i d'un centre de Mèxic sobre el material genètic de l'Streptococcus mutans, el principal microbi generador de l'acidesa que ataca l'esmalt dentari, i aporten dades sobre l'evolució d'aquest microbi des de l'edat del bronze fins al segle XX que permeten conèixer-lo millor. Un altre estudi de la Universitat Complutense de Madrid indica que els probiòtics, microorganismes amb efectes positius per a la microflora intestinal que es troben als iogurts i altres llets fermentades, poden ser beneficiosos per a la microbiologia oral i poden ajudar a controlar les malalties bucals. La darrera aportació, publicada al Journal of Dentistry, recorda que les begudes refrescants àcides poden erosionar l'esmalt. Això no sorprendrà els lectors d'aquest diari amb memòria, perquè el 13 de març de 2004 l'Avui publicava una notícia idèntica.
La causa principal de la càries són els sucres –l'efecte és menor si no s'ingereixen sols–, que faciliten la feina del Streptococcus mutans, sobretot si queden adherits a la boca. Per això, una beguda refrescant que en tingui és menys cariògena que la mel, perquè passa de pressa per la boca. El més cariogènic és la sacarosa o sucre comú, i el que menys, la lactosa de la llet. Malgrat el sucre, la xocolata no ho és gaire, perquè té components amb efecte protector. Els additius edulcorants, en canvi, no causen càries. Les farines refinades poden provocar-la, així com moltes fruites i derivats. El formatge protegeix, i els nabius, el fluor (el te en porta força), els omega-3 i un bon nivell de calci i ferro. Mastegar bé i produir saliva també preserva les dents. Per descomptat, molts dels riscos es redueixen si ens les rentem just després de menjar.
Amb la crisi, no tothom pot anar al dentista quan toca, i per això veiem, més que abans, persones a qui els falten dents. El president francès Hollande potser no va “desencaminat” si és veritat que qualifica els pobres com a “sense dents”. Li hauríem de recordar, però, el refrany que diu “a qui no té dents, doneu-li sopes”.
