Sense concessions

Hi ha dos estils al món que es pretén civilitzat. El primer, davant un conflicte entre parts, permet que les dues s'escoltin i es respectin, fins i tot des de la més profunda discrepància. El segon imposa. La història futura els farà evidents en dos regnes: el de la Gran Bretanya i el d'Espanya. La primera reacció del govern de David Cameron quan ha constatat que la tendència s'ha invertit i que les darreres enquestes donen una magra majoria al sí ha estat oferir més competències a Escòcia. És una estratègia sensata: “Ací estareu millor.” La darrera reacció de Mariano Rajoy davant la Diada de Catalunya ha estat vantar-se al comitè executiu del Partit Popular que no ha fet “cap concessió” a la Generalitat des que va començar el procés sobiranista. “Ací estareu pitjor.” Hi ha l'habilitat i hi ha la intransigència. La primera la practiquen els polítics. La segona és cosa dels monarques absoluts. En la darrera reunió que va mantenir Artur Mas amb Mariano Rajoy a La Moncloa li va lliurar un document amb 23 punts que podria considerar almenys per alleujar la tensió en la relació entre les dues parts. Rajoy se'l va quedar, el document. També s'hi podia haver mocat. No és només que no n'ha fet cas, és que n'està orgullós. Els qui esperen un gest d'intel·ligència des de Madrid es quedaran amb un pam de nas. Qui confon una oferta amb una concessió no es mereix cap atenció. Les ofertes es fan entre iguals. Les concessions es permeten als esclaus. La concessió de continuar respirant i obeint.