Arbitratge necessari

Les tensions entre Convergència i Esquerra semblen contingudes en la superfície i desbocades al fons. I és al fons del mar, lluny de la superfície, on es crien les millors gambes. El motiu de la brega? Tot apunta i apunta bé cap a la desconfiança. Desconfiança dels uns i els altres. Amén i que només sigui això. Perquè també hi podria haver altres ganes amagades i excés de protagonisme. Lleva't tu, que em poso jo. Aquieta't tu, que hi sóc jo. Això afecta el procés més que deu casos Pujol. El pot fer fracassar. S'ho haurien de ficar al cap. Tots dos són necessaris i tots dos podrien ser prescindibles en una nova Catalunya. Substituïbles. I no passa res i glòria al cel. Però cal arribar-hi. Amb l'esforç de tots, amb discrepàncies però amb unitat d'acció. La raó externa que ara provoca més recels és la consulta. Artur Mas diu ben alt que és el primer interessat a fer-la, però la vol fer bé sense concretar-ne el com. Oriol Junqueras demana que es faci com sigui i, si cal, amb “desobediència civil”. Que busquin un àrbitre. L'aportació d'Iniciativa sembla raonable i sensata. Els ecosocialistes demanen que la consulta es faci a tot el país, que incorpori una campanya en què totes les opcions es puguin expressar i contrastar, que es faci amb plena normalitat cívica i que sigui creïble davant la comunitat internacional. No es pot dir més en menys paper. Síntesi i concreció. Senyors de Convergència Democràtica i d'Esquerra Republicana, facin cas als d'Iniciativa, que també són dins la pomada.