Ara vinc

L'Albert i l'Apa m'han dit que eixien de Bétera ben matí i que deixarien el cotxe a l'entrada de Barcelona i ja telefonarien. Deuen ser de camí. Com els pares del Jordi, que també deuen haver eixit ja del seu poble del Pla d'Urgell. No havien anat mai de la vida a una manifestació i ara el seu fill els ha comprat dues samarretes roges. Supose que el Pere ja deu haver baixat de Perpinyà, de fet algú m'ha dit que va arribar ahir, un pèl neguitós perquè no volia que res poguera fallar. Igual que el Tomeu, mira quin altre!, que ha agafat l'avió des de Palma, sense parar d'organitzar mentrestant tot de coses amb el seu mòbil, acostumat a treure fum. Les que no sé si hauran marxat encara són les meues nebodes i la seua colla, que han optat per venir amb el tren d'Arenys. L'Eulàlia, però, vindrà de Palamós encapçalant una comitiva d'autobusos on segur que té un lloc per a les canyes de bandera del Toni. I m'imagine la colla de Valls, quina una en deuen haver organitzat aquells… L'Oriol, amb tanta feina com fa, me l'imagine que va fent els revolts, Cadaqués enfora, mentre l'Emigdi puja de Campredó, potser amb el senyor Joserin i tot, que em faria molta il·lusió saludar-lo. Ah! i la Carolina va i torna de Ginebra amb el Jacques, que això no s'ho perd, però la Françoise ja va venir ahir i vam sopar junts. Amb el Xavier. I baixarà segur el Toni de Súria i el Lozano, de Taradell, insistint a pagar amb bitcoins. I el Guillem, de Bellcaire, que serà capaç de fer les seues pallassades al mig de la mani? Tots, i moltíssims més, aquesta vesprada ens trobarem a Barcelona. Junts. Units. Forts. Contents. Perquè ens ho hem guanyat a pols això de guanyar. Espereu-me. Que agafe la bandera i vinc…