Ucronia

La pre­gunta “I l'endemà què?” no té res­posta. Jo no ho sé. Ningú sap què pas­sarà el dia 10 perquè ningú –i els polítics menys– sap què farà el més d'un milió vuit-cen­tes mil per­so­nes el dia 10 de novem­bre. “Les per­so­nes som impre­vi­si­bles i totes les revo­lu­ci­ons s'han impro­vi­sat perquè les fa la gent, al marge dels líders polítics.” M'ho deia l'altre dia una per­sona que ha estat durant molts anys en pri­mera línia de la política cata­lana però que ara s'ho mira des d'una altra pers­pec­tiva. I sen­ten­ci­ava: “Aven­tu­rar-se a dir com actuarà la gent és una teme­ri­tat, és fer volar coloms, és fer lite­ra­tura de ciència-ficció”, em deia. I té raó. El pre­si­dent Mas dema­nava ara fa uns dies “sin­cro­nia com­pleta” als seus –i per extensió als seus socis– a l'hora d'afron­tar i ges­ti­o­nar els rep­tes dels pro­pers mesos, entre els quals la con­sulta del 9-N i, sobre­tot, l'endemà. Després del clam popu­lar de l'11 de setem­bre per la uni­tat d'acció dels nos­tres polítics ja hi ha hagut movi­ments per des­mar­car-se d'aquesta homo­geneïtat. Fa l'efecte que ja no es vibra en la mateixa lon­gi­tud d'ona, que la sin­to­nia entre poble i polític es dis­tor­si­ona. No vull haver de subs­ti­tuir aquesta anhe­lada sin­cro­nia, l'anar tots a l'una i actuar al mateix temps, sense esquer­des ni fis­su­res, per una altra paraula que encara que esti­gui de moda, no m'agrada. Se la va inven­tar el filòsof francès Char­les Renou­vier el segle XIX i juga a fic­ci­o­nar sobre els fets històrics, cone­guda també com “la uto­pia en la Història”. Allò de “què hau­ria pas­sat si...” Al pas que anem no vull haver-me de con­for­mar a fer un exer­cici lite­rari sobre el que hauríem vol­gut que fos i que no va poder ser. Estic con­vençut –jo el pri­mer– que ningú vol que s'escri­gui el que es coneix com la novel·la històrica alter­na­tiva, no, amb la nos­tra Història, no. Vull pen­sar que tenim la sort que és el nos­tre futur el que està per escriure i encara hi som a temps a inter­ve­nir-hi perquè ningú pugui posar negre sobre blanc una trista ucro­nia.