Coratge

Fotut quan un govern ha d'apel·lar al coratge per fer la seva feina; és a dir, per gover­nar. Coratge, “fer­mesa de cor davant el perill o les difi­cul­tats”, segons el dic­ci­o­nari de l'IEC. Un govern pot par­lar d'habi­li­tat, de rigor, de seri­o­si­tat, fins i tot de duresa... Però quan parla de coratge vol dir que la cosa es posa real­ment negra.

Doncs, ves per on, coratge és pre­ci­sa­ment una de les parau­les clau de l'entre­vista al con­se­ller de la pre­sidència, Fran­cesc Homs, que Xevi Xirgo publi­cava diu­menge en aquest diari. Una entre­vista interes­sant –encara que sigui el direc­tor, bé se li ha de reconèixer–, un diàleg cru i sense exces­si­ves con­ces­si­ons de cara a la gale­ria. Menys crua i més pen­dent de l'opinió publi­cada però també interes­sant era l'entre­vista que feia Sal­va­dor Sos­tres diu­menge mateix a Oriol Jun­que­ras a El Mundo. Interes­sant per altres raons. És evi­dent que Sos­tres ha acon­se­guit una peça d'aque­lles que agra­den a El Mundo, entre altres raons perquè encara no s'havia asse­cat la tinta del diari i ja pro­vo­cava esquer­des en la impres­cin­di­ble uni­tat dels par­tits cata­lans.

Però tor­nem a l'entre­vista a Fran­cesc Homs i la seva apel·lació al coratge. Una apel·lació sense mati­sos. Tan directa com les ame­na­ces que arri­ben per terra, mar i aire des de l'Estat. S'acos­ten temps com­pli­cats i cal que el govern no ho ama­gui. Està bé que el número dos de l'exe­cu­tiu adver­teixi que, a més de la uni­tat, el que mar­carà la història dels pròxims dies és el coratge. El coratge de tots. Cata­lu­nya està plan­te­jant un pols duríssim a l'Estat, aquest Estat que té l'aixeta dels diners, l'aixeta del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, l'aixeta del Codi Penal i totes les aixe­tes que cal­guin per inun­dar Cata­lu­nya o per dei­xar-la més seca que una aren­gada. A gust del con­su­mi­dor. Així que, ànims. Perquè, com diu Homs: “Quan un s'hi apunta, s'hi apunta amb totes les con­seqüències,” O no?