Cat escaldat, aigua tèbia tem
La realitat inventada
Hi ha vegades que, com que els desitjos de les persones no s'ajusten a la realitat, hi ha individus, col·lectius, que es fabriquen una realitat a mida. Més enllà que això sigui una patologia, és una pràctica certament comuna a Espanya.
El diari El País, en l'edició del diumenge 7 de setembre, es creia una realitat que no existeix. Al seu editorial assegurava que a Catalunya s'imposava “el seny” i que la tercera via estava arrelant entre els catalans. L'editorialista feia el raonament emparant-se amb la interpretació d'una enquesta pròpia. Segons la mostra, un 45% dels enquestats eren contraris a la convocatòria de la consulta en cas que el Constitucional l'impedeixi.
En el mateix article, es reconeixia que la majoria dels catalans no han canviat d'opinió respecte a la necessitat que es modifiqui la relació Catalunya-Espanya. Tot i així, El País assegurava que la tercera via és, amb un 42%, l'opció “favorita” dels catalans. La seva sembla, però, l'única enquesta amb aquests resultats. La resta reflecteixen un clar augment de l'independentisme.
Caldria recordar a El País que el president espanyol, la darrera vegada que va fer referència a la tercera via, va dir que no sabia què era “això”. Esperançador.
Com deia l'editor nord-americà William Randolph Hearst:
“Si no passa res, haurem de fer alguna cosa per posar-hi remei: inventar la realitat.”
Un pacte sense parts
El president de Foment del Treball és un ferm defensor de la tercera via. Després de setmanes de silenci, hi ha tornat. Ha anat a Madrid per demanar un pacte institucional. Ha apel·lat al sentit comú de les dues parts, tot vaticinant que “la creixent tensió” que provoca l'encaix de Catalunya dins d'Espanya “farà que tots hi sortim perdent”. Joaquim Gay de Montellà ha reconegut, per primer cop, que en els darrers 40 anys “hem comès errors que ens convindria ara reconèixer per no tornar-los a cometre”.
L'empresari ha reclamat una cosa que ens atorga l'ordenament constitucional, que és la plena competència en matèria de llengua i cultura per a Catalunya. El president de Foment ha demanat, però, més concessions a l'Estat: “plena organització sobre el règim local, ple reconeixement de la nació catalana i cessió absoluta de la gestió tributària”.
Gay de Montellà oblida que tot això que ell demana a Madrid ho han reclamat polítics de tots colors i sempre han rebut el mateix: un bon cop de porta. De promeses, els catalans, n'hem sentit moltes, però Rajoy no va voler ni negociar fa quatre dies un pacte fiscal a la baixa.
A Gay de Montellà li hem d'aplicar la màxima de John Lennon que deia:
“És tan cec perquè només veu allò que vol veure.”
