Escou Escòcia

Escou que un responsable polític dimiteixi vint-i-quatre hores després, encara no, d'una derrota a les urnes. Escou als que no ho fan, malgrat les catorze imputacions judicials pendents, refugiats en el seu aforament del tot legal, del tot il·lícit. Escou que lliurement la ciutadania opini universalment amb un o dos sí o amb un no o exercint el seu dret a abstenir-se inconscientment o conscient. Escou als anacrònics que habiten al segle XIX (un menys, per a les elits de les espanyes totes) i utilitzen el Twitter del XXI per aixecar falsos testimonis. Escou que tanta gent reclami cívicament —potser massa i tot, de cívicament— dipositar un vot/una persona, d'una manera reglada. Escou a tots aquells que voldrien un bri de violència col·lectiva per no haver de mentir en seu parlamentària o a les televisions. Escou que a quatre passes d'aquí, direcció nord-oest, veïns europeus —bé, europeus a la britànica— sàpiguen trobar el punt d'equidistància per ser agosarats i fer d'un dia laborable entre setmana la gran festa de la democràcia, sense metàfora possible. Escou als que fan de la figura retòrica l'única retòrica per afrontar la realitat revelada en gigafotos gegants. Escou que la participació política activa d'un nombre elevat de ciutadans pugui fer canviar ordenaments jurídics i rebutjar interpretacions cavernàries de les regles del joc heretades de períodes gens recomanables. Escou que els temps de recollir signatures per impulsar una iniciativa legislativa popular (a l'Estat i a l'estructura d'estat) ja no entretenen ni comprometen, ni a uns ni als altres ni als signants. Escou que les propostes per a una Europa dels pobles o per a una Europa de les nacions (dues propostes històriques de dues candidatures tradicionals a les eleccions europees) siguin —ara— sobre la taula dels mercaders de la victoriosa Europa dels estats. Escou haver de lidiar (ara que els toros ja estan mal vistos per mig món) des de l'arena, a peu, de luces (poques), marcant paquet i a quatre mil·límetres d'un cos social amb ganes de brega a totes les places. Escou veure a TV3, la nit electoral escocesa, Jordi de Juan com a advocat i professor universitari de Dret analitzant la qüestió, fent projeccions d'analista, mentre el pas elevat del viaducte del tren convencional continua elevat malgrat les seves promeses i el parc Central. Ai, que em perdo! Escou Escòcia. Cou Catalunya. Bull Girona. Vull votar, com si fos aquesta jornada la primera volta, per fer un sonor “emperadriu!”.