Opinió

LA GALERIA

La Costa Brava a peu, en sòl públic o privat

No demanem l'expropiació ni compartir l'ús d'aquestes privilegiades propietats, només el dret de poder caminar arran de mar

Volem poder resseguir tota la costa sense perdre'ns en propietats privades, ni ser aturats per les tanques, ni intimidats per serveis privats de seguretat que fan pensar que vivim en algun altre país. Dissabte aquest diari publicava que els amos de la finca de Can Juncadella de Lloret de Mar (que pertany a una societat del Kazakhstan) han presentat el projecte per refer el camí de ronda que, travessant la seva propietat, connecta cala Canyelles amb cala Morisca. No entro a valorar la proposta, que preveu dos vials diferents per als caminants i per als amos; el que trobo important és que es refaci aquest tram del camí de ronda, malmès per una esllavissada ja fa uns quants anys. Aquesta situació, la interrupció de camins i corriols a causa del pas del temps o per les intervencions il·legals per afavorir interessos particulars, fa que avui no puguem recórrer tota la Costa Brava a peu sense haver de trepitjar l'asfalt. En aquests anys s'ha fet una gran feina de senyalització, sobretot dels GR, però, davant els talls que hi ha en alguns trams, només es pot esperar la decidida intervenció de l'autoritat competent perquè es resolgui la situació amb urgència (en el cas de Lloret, hi ha un conveni de la propietat amb l'Ajuntament del 2009 que fixava en dos anys el “període màxim” de reparació del camí!). La qüestió és que els governs espanyols van aprovant i modificant lleis de costa, en teoria molt intervencionistes, però que en la pràctica acaben diluïdes en funció de segons quins interessos. És molt fàcil enderrocar un baret de platja, que es podria emportar qualsevol tempesta; en canvi, hi ha construccions sobre la zona terrestre marítima que ben segur que incompleixen la llei. I per no tirar-nos més pedres sobre el nostre teulat, que prou apedregat el tenim, vegin, per exemple, alguns trams de la costa andalusa com ara el cap de Gata, o l'illa de Formentera, la més equilibrada de les Balears, que té unes finques arran de mar que impedeixen el pas. No estem demanant l'expropiació ni compartir l'ús d'aquestes privilegiades propietats (que no estaria gens malament), només reivindiquem el dret de poder caminar arran de mar, pels antics camins, senders i corriols de pescadors i contrabandistes, que ara també són els nostres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.