El zombi era el ministre!

No seré pas jo qui menys valori la força d'un estat com l'espanyol. Però no hi ha cap mena de dubte que en el moment clau del xoc de legitimitats entre les seves institucions i Catalunya per la consulta del 9-N, el govern espanyol no està en les millors condicions possibles. Transmet una certa sensació de desgavell, si més no a ulls exteriors, que tenint en compte que l'executiu de Mariano Rajoy ha fiat tota la seva estratègia d'oposició a la consulta del 9-N a l'aplicació contundent d'una legalitat d'interpretació restrictiva li hagi dimitit ni més ni menys que el ministre de Justícia unes quantes hores abans que els catalans siguin convocats a les urnes. Per molt que digui que ho deixa tot lligat i ben lligat. És com si un país anés a la guerra i en el moment d'enviar les tropes plegués el comandant en cap. I perdonin la broma fàcil, però que a sobre el nou ministre es digui Catalá si més no és per riure.

La dimissió d'Alberto Ruiz-Gallardón per la paralització de l'abominable llei de l'avortament que abanderava demostra que en el govern espanyol i en el PP existeix una profunda divisió política que pot esclatar en qualsevol moment, electoralment parlant, amb la revitalització d'experiments com ara Vox. I no seria d'estranyar que Rajoy estigués utilitzant la demagògia contra la consulta a Catalunya com a argamassa del seu partit en perill d'esquerdada. Ruiz-Gallardón ha passat d'assegurar que les pròximes setmanes estaria totalment concentrat a articular la defensa contra l'anomenat desafiament sobiranista a ser avui un cadàver polític. No deu ser que els seus amics del PSOE –almenys en l'empresa d'aturar la consulta als catalans– es van equivocar quan van titllar de zombi el president Mas i el mort vivent era un ministre i la seva obsoleta forma d'entendre una democràcia abonyegada a cop de Constitució?