El darrer debat

La convocatòria de la consulta del 9-N i l'aprovació de la llei de consultes han tapat informativament el debat de política general de les Corts Valencianes. Un debat important, ja que tot fa pensar que serà el darrer que els valencians haurem de patir sota un govern del PP. N'han estat dènou, des del 1995. I en aquests vint anys hem hagut de veure com el PP anava degradant-se internament, rossegat per la corrupció i la incompetència, al mateix temps que anava destrossant el nostre país, deixant-lo com un solar. La sensació de les sessions viscudes al Palau de Benicarló aquesta setmana ha estat literalment de desolació, de final d'etapa. Esperem que siga així.

Fins i tot cal dir que hem vist una cosa insòlita: el PP votant favorablement una proposició de Compromís. I no una moció qualsevol, sinó una que exigia que no hi hagués indult per a imputats com ara Carlos Fabra, no fa pas tant el totpoderós president de la Diputació de Castelló i un dels líders més temuts del Partit Popular. Costava creure-ho però supose que ho hem d'interpretar com un senyal més del desconcert que regna en les files de l'encara partit del govern.

A part d'això, el debat ha estat més que previsible. El president Fabra ha intentat dibuixar un país inexistent que ni la seua fantasia pot fer creïble. I l'oposició s'ha hagut de limitar a fer el relat precís de l'estat del país. Un país arruïnat, desfet, un país menyspreat pel govern de l'Estat, malgrat ser del mateix partit. Un país que veu cada dia amb més claredat que el camí que el PP va definir i traçar fa anys, aquell “eix de la prosperitat” que havia de relligar Palma, València i Madrid, i del qual ja ningú no parla avui, en realitat només portava a una paret.