Els enemics

En els temps convulsos que vivim, els enemics se'ns presenten sense matisos, sense el fingiment habitual. La precarietat econòmica i les vulneracions a les nostres llibertats, a més de conceptes, tenen cares i noms i cognoms de culpables. La qual cosa no vol dir que abans de la crisi no hi hagués personatges de la vida pública que robessin, ni que no es vulneressin les llibertats de Catalunya abans de reclamar el legítim dret a decidir què volem ser. Ara, però, els diaris omplen les portades amb delinqüents que fins fa poc crèiem intocables, i mitjans de comunicació i polítics de fora del nostre país menteixen de la manera més grollera sobre la realitat catalana per fer creure el que no és a la gent que no la viu. L'arma de la por s'ha instal·lat d'una forma que no havia estat mai tan descarada com ara. En aquesta situació viu i pren força un feixisme, una crueltat i un despotisme molt més perillós que la demagògia, els insults i les mentides que estem acostumats a llegir i sentir en alguns diaris i emissores. El pànic a la pèrdua del lloc de treball i a la precarietat econòmica ha deixat al descobert bandades de voltors, perfectament legalitzats per unes lleis injustes fetes a la seva mida. Valgui com a exemple amb dades perfectament constatables una empresa de Ripoll del sector alimentari que dóna feina a un munt de gent, la majoria jove i extreta directament de les ETT amb contractes precaris i cap assegurança de futur. Les condicions laborals no són tan sols penoses sinó que fa la impressió que han retrocedit cent anys. Durant la jornada de vuit hores davant les màquines, són controlats quan van al lavabo, els està prohibit parlar entre ells, no poden disposar d'una ampolla d'aigua pròpia i les vexacions, els insults i els menyspreus públics als subalterns són constants. Perfectament conscients de la por que té la gent de perdre la feina han construït una complicada xarxa de petits i mitjans càrrecs amb l'única finalitat d'enfrontar els uns amb els altres. Saben molt bé que l'odi de classes és molt menys perillós que la lluita de classes i se serveixen de la necessitat per treure el pitjor de les persones. El cas d'aquesta empresa només és un de tants en tot el territori. Utilitzen les lleis per explotar en lloc d'emprendre; per traficar amb la por d'altres éssers humans en lloc de produir; per destruir l'estat del benestar per l'exclusivitat del seu. Aquests són els monstres feixistes que actuen amb una impunitat total i de manera anònima. Quan hi haurà una llei que permeti també posar-los cara, nom i cognoms?