Estat de guàrdia

Abans hi havia forns de guàrdia. Ara encara hi ha farmàcies de guàrdia. I, de manera excepcional, estats de guàrdia. Com ara l'espanyol. En guàrdia permanent. Fa dies que no mengen ni dormen esperant que el Diari Oficial de la Generalitat publiqui la llei de consultes i el decret de la Presidència que convocarà la del 9 de novembre. Criatures! Potser no tenen res millor amb què entretenir-se, encara que no parin entre Pequín i Nova York fent discursots de gran transcendència. Ahir finalment el govern va deixar anar que llei i decret seran publicats demà de matí. El món va cruixir. I a Madrid tots els rellotges es van aturar. Aleshores vam saber que l'Estat està disposat a muntar reunions extraordinàries del Consell de Ministres, del Consell d'Estat i del Tribunal Constitucional perquè la suspensió de llei i decret siguin efectives en qüestió d'hores. Molt bé. Una gran tradició els empara. Centinelas de Occidente i lucecitas de El Pardo els precedeixen. Diuen que el general no descansava ni un segon i que signava decrets i sentències a qualsevol hora del dia i de la nit a la seva residència oficial. Centinela i lucecita. Els guaites i les llums es mantenen. Ara és el nou govern espanyol i totes les institucions de l'Estat els que volen demostrar als espanyols que no descansaran ni un segon per tallar la deriva i el desafiament del separatisme català. Vol dir que no en fan un gra massa? No s'ho podrien prendre amb molta més til·la si els emparen la legalitat, Déu i la Constitució?