Mòbils a l'escola

“No són mesu­res con­tra les noves tec­no­lo­gies, sinó a favor que se'n faci un ús res­pon­sa­ble.” Les parau­les que la regi­dora d'Edu­cació de Girona, Isa­bel Muradàs, va dir aquesta set­mana durant la pre­sen­tació d'un paquet de mesu­res per evi­tar l'ús inde­gut dels mòbils i inter­net a les esco­les, són molt sem­blants a les que va dir ja fa uns anys un pro­fes­sor: “No és un pro­blema tec­nològic. És un pro­blema de con­ducta.” El cas és que entre una i altre han pas­sat anys i no sem­bla pas que les coses hagin can­viat gaire. Perquè coin­ci­dint amb l'inici de curs ha tor­nat a aparèixer per enèsima vegada el debat sobre l'ús, o mal ús, del mòbil a les esco­les. Des de l'eclosió d'aquest apa­rell, la comu­ni­tat edu­ca­tiva ha fet el que ha pogut per regu­lar-ne, amb més o menys èxit, la uti­lit­zació dins de les ins­tal·laci­ons dels cen­tres esco­lars. I si per un cos­tat sem­bla evi­dent que les mesu­res adop­ta­des no han reei­xit gaire si encara cal donar-hi tan­tes vol­tes, per l'altre sem­bla que tots coin­ci­dei­xen en un aspecte: sense la impli­cació de les famílies, no es va enlloc. Ho va dir Muradàs i ho va dir també fa pocs dies la direc­tora d'un cen­tre esco­lar que afe­gia sense embuts que l'apli­cació de la pro­hi­bició del mòbil acor­dada seria molt difícil, ja que està molt estès entre els alum­nes. Doncs aquí rau la qüestió. La situ­ació ideal seria que no calgués una altra regu­lació, que la pròpia res­pon­sa­bi­li­tat de cadascú, joves i no tan joves, fos sufi­ci­ent per saber com i quan podem i volem fer ser­vir el mòbil. Però no obli­dem que els joves aca­ben imi­tant, encara que no ho adme­tran mai, el que veuen a casa. De manera que cal accep­tar aquesta rea­li­tat de certa irres­pon­sa­bi­li­tat per part de tots. Com també cal accep­tar que de res ser­virà pro­hi­bir o regu­lar el mòbil a les esco­les si després, una vegada fora, els joves fan el que els surt de la bar­re­tina. Entre altres coses perquè tam­poc no han rebut del seu entorn més pròxim ni unes pau­tes ni l'exem­ple ade­quat. Així que al final sem­bla que tot implica edu­car perquè no s'acce­deixi a con­tin­guts poc ade­quats, per evi­tar casos de dependència, per evi­tar casos d'asset­ja­ment... Però com que és evi­dent que el mòbil no és una eina peri­llosa en si mateixa i que no es pot anar con­tra la tec­no­lo­gia, per què no plan­te­jar-se, com ja han fet alguns inves­ti­ga­dors, la pos­si­bi­li­tat de pro­moure el mòbil com a eina pedagògica?