Cordem-nos!

Mariano Rajoy i el portaveu del grup parlamentari del PP al Congrés, Alfonso Alonso, han adduït dues excusetes de mal pagador per justificar la retirada de la llei d'avortament –més aviat, contra l'avortament– que havia proposat Alberto Ruiz-Gallardón. Una llei que ha costat el càrrec i la moral al ministre de Justícia. Afirma Rajoy que no es pot aprovar un projecte legislatiu que sigui revocat per un govern i una majoria parlamentària de signe contrari en una pròxima legislatura. Això no té cap sentit. Seguint el mateix fil, hauria d'haver fulminat també la llei d'educació del ministre Wert. Tota l'oposició, en formació de pinya, van proclamar que la suspendran en el moment en què la majoria parlamentària els permeti fer-ho. Si no hi ha llei d'avortament, tampoc hi hauria d'haver hagut llei d'ensenyament. L'argument de Rajoy és fals i no el convenç ni a ell mateix.

Alfonso Alonso va completar la fal·làcia argumentària afirmant el mateix dia que la de Ruiz-Gallardón és una llei “que divideix”. Transcendental revelació. Divideix com totes les lleis. Com l'avortament mateix. Encara més greu: aquesta és una qüestió, la de l'avortament, que toca tendre i que, més que dividir, enfronta radicalment sensibilitats. Els partidaris “del dret a la vida” se senten agredits en la part més íntima de l'ànima quan contrasten criteris amb els partidaris “dels drets de les dones”. I a l'inrevés. Divideix l'avortament i va dividir, igualment, la darrera reforma de la llei que va impulsar el PSOE. Una reforma que va remoure el PP a l'oposició quan va ser aprovada. Els dirigents populars van atiar la protesta al carrer i van agafar la pancarta de la mà de catòlics i antiavortistes. El carrer va bullir a favor de “la vida”. Després es van comprometre a modificar la legislació avortista si guanyaven les eleccions. Així ho van fer constar al programa electoral. Ara no ho han complert. I és d'una ingenuïtat angelical explicar l'embeinada per la divisió que suscita la llei de Ruiz-Gallardón. Sembla més aviat que la referència pretén deixar en evidència, una vegada més, la pretesa “divisió” social que genera el procés sobiranista català.

Molt més lògic –malèvol, si es vol– és arribar a la conclusió que Rajoy ha mogut fitxa i ha matat ministre per motius molt menys altruistes. En realitat, el president del govern espanyol ha entès que l'aprovació de la llei suscita més rebuig que adhesió entre els seus potencials votants. Així ho constaten les enquestes. A un pas de les eleccions municipals i, sobretot, en el darrer tram de la legislatura, aquestes bromes són del tot prescindibles. Crida l'atenció, això sí, que, pels vots, el PP sigui capaç de prescindir de conviccions morals tan importants. Si el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, un home de profunda fe catòlica, fos coherent, hauria de dimitir. Segur que en la seva família la llei d'avortament ha suscitat més baralles als àpats compartits que la consulta sobiranista catalana.

Avortada la llei, Mariano Rajoy només compta amb dos grans actius per guanyar les eleccions com ell voldria. En primer lloc, la millora econòmica. Patirà. A Europa trau cresta una nova recessió. El president espanyol ha abaixat l'impost de la renda, encara que ha augmentat el de societats, i el dèficit públic de l'Estat enguany tornarà a desbocar-se. La prima única ensenyarà les dents. Probablement la situació d'ací a un any serà molt més aspra. El Banc d'Espanya ja ha corregit les pròpies previsions de creixement.

A Mariano Rajoy, doncs, només li queda un actiu: el “desafiament” o “deriva” sobiranista catalana. Això sí que uneix! Uneix tot el Partit Popular sense fissures i tot el seu electorat. La “sedició” catalana és la bandera que més fervor popular pot despertar entre espanyols. Entre els espanyols com li agraden al president. Rajoy no cedirà ni un pam. La “maquinària de l'Estat” –com proclamen tan a gust– s'ha activat per frenar la consulta catalana. El d'Alberto Ruiz-Gallardón no serà l'únic cap que caurà al cistell. Cordem-nos!