La tríada espanyola

El Consell d'Estat, el Consell de Ministres i el Tribunal Constitucional formen una tríada complementària i necessària. A favor de l'Estat i en contra del dret. Per l'Espanya de sempre. Sense novetat al front nacional. No hi ha res a fer i ja se sabia. Però també s'entenia i s'entén encara que cal deixar clares les evidències per superar-les. Dins Catalunya i fora d'Espanya. No hi ha estat de dret quan no hi ha separació de poders. Quan la veu del president del govern és la veu del Tribunal Constitucional. Quan el Consell d'Estat, en lloc d'aconsellar, acata i facilita. I això havia de fer-se evident i se n'ha fet. Encara hi ha molta ingenuïtat a Catalunya. Encara n'hi ha que demanen esperar per veure, no la suspensió cautelar del decret, sinó la sentència sobre la llei de consultes. Encara diuen que potser arribarà el dia 9 i que el Tribunal podria considerar-la constitucional. Angelets! La Constitució a Espanya és la tríada i tot el que en penja. Però tot plegat, que amaga un profund sentit autoritari, té aparences democràtiques. Les alternatives, doncs, han de ser més democràtiques i, ja que no poden ser més fortes, més hàbils. Mentre la majoria dels catalans no es poden resignar a no votar el dia 9, la Generalitat i els partits han de forçar fins al màxim just i raonable la consulta. Si al remat no pot ser, han d'actuar considerant que, si allà tots són uns i ací també, tot és possible. Com la Constitució no és la Bíblia, la tríada espanyola no és la Santíssima Trinitat.