Espanya ens estima
MAR fa apologia de la violència
El 22 de setembre Miguel Ángel Rodríguez, el que va ser portaveu del primer govern de José María Aznar, va fer la següent piulada: “Acaben d'agredir Artur Mas! Artur Mas ha estat agredit a la Rambla. Via @EFEnoticias. Ai! Ai!”
Hi afegia un enllaç per accedir a la presumpta notícia de l'agència de comunicació citada. Un cop clicaves l'enllaç preocupat pel que podia haver passat, com faria qualsevol persona normal independentment del color polític, et trobaves el text de la imatge.
Jorge Fernández Díaz fa poc va demanar un enduriment del codi penal pels delictes comesos a les xarxes socials: “Cal eradicar de la xarxa tots els comentaris que incitin a l'odi.” Ara ja sap per qui pot començar, tot i que tinc la impressió que quan les víctimes són sobiranistes catalans el delicte no es veu tan clar.
Catalunya, “pitjor que el País Basc”
Rosa Díez i Hermann Terstch també van apujant el to de les seves paraules a mesura que s'apropa el 9-N. La primera va afirmar durant unes jornades d'UPyD a Astúries que “si no fos perquè a Euskadi ens mataven, això de Catalunya és pitjor”. Volia dir que si el sobiranisme català fos violent i assassí els unionistes ho tindrien millor per atacar-lo, cosa que demostra una vegada més que no saben com combatre un poble alegre, combatiu i pacífic i que intentaran de forma interessada que hi hagi violència.
En un dels seus articles, Terstch afirmava que “des d'Espanya no s'ha combatut el nacionalisme”. Jo encara diria més, l'han practicat. “Només es va lluitar contra el fenomen més superficial i sanguinolent que va ser ETA, però no contra les mesquines idees que promovien i inculcaven als nens de les escoles. La collita de les quals ha estat l'odi, ara als carrers, contra la seva pròpia pàtria.” I acabava: “Com un virus Ebola de la ment, s'estén per la geografia europea.” De què escriurien si no hi fóssim?
Una editorial
poc escaient?
El president de Societat Civil Catalana va presentar fa deu dies en un hotel de Barcelona, juntament amb Javier Nart i Alberto Fernández Díaz, el llibre Nos duele Cataluña. 15 españoles con ‘seny'. Més d'un i de dos ha comparat el moviment sobiranista amb el nazisme.
En una mostra suprema de justícia divina o de l'atzar més entremaliat, l'editorial que publica el llibre s'anomena Galland, cognom d'un pilot de caça de la força aèria alemanya en la Segona Guerra Mundial que també va combatre a la Guerra Civil amb la Legió Còndor contra la República. Yo volé para Hitler, Goering, mi marido, Las milicias de Hitler o Condecoraciones del III Reich són alguns dels títols de la col·lecció de Galland Books.
