El mal va cap a Almansa

A finals del segle XIX, els Estats Units van insistir, reiteradament, als successius governs espanyols que volien comprar-los l'illa de Cuba. Oferien quantitats molt importants que podien interessar un estat arruïnat, que encadenava fallides i era incapaç de modernitzar les seves estructures. De fet, el general Prim va estar a punt d'acceptar aquells diners, convençut que, a més, l'illa era completament indefensable contra una acció dels nord-americans. Pi i Margall també va escriure alguns articles en aquest sentit que van estar a punt de costar-li la presó. Prim i Pi i Margall eren catalans i desconfiaven de les soflames patriòtiques que proclamaven com una veritat mineral l'espanyolitat de la més gran de les Antilles i exigien un càstig exemplar per als rebels.

No se'n van sortir. I la premsa de Madrid va acabar exigint la guerra contra els Estats Units enmig de manifestacions nacionalistes totalment insòlites si es té en compte la desproporció de mitjans entre l'exèrcit espanyol i el nord-americà. En poques setmanes la flota espanyola estava al fons del mar i el govern de Madrid demanava un armistici sense condicions.

A Espanya es creen aquesta mena de climes, és una constant històrica. Encara ben entrat el segle XXI l'opinió pública espanyola és la més desinformada del món pel que fa al conflicte català i, com en el cas cubà, l'única idea que circula és l'aplicació de la força i la repressió dels qui posin en qüestió l'autoritat de Madrid. Cent vint anys després els mateixos cops de puny damunt les taules dels mateixos ministeris i els mateixos diaris. I, com sempre, se'ls acosta el mateix final. La crisi del 98 quedarà petita davant del trauma que els ve al damunt.