La responsabilitat de governar

Governar és prendre decisions. I prendre decisions és córrer riscos. Això no vol dir en cap cas que el millor govern siga aquell que no en pren. Sovint no prendre riscos de fet és la millor manera d'assumir-ne molts, massa i tot.

En aquest sentit, el govern espanyol va prendre un risc alt en portar a Madrid un missioner espanyol malalt d'Ebola. És discutible si ho havia de fer o no. Personalment crec que un estat ha de fer sempre l'impossible pel benestar dels seus ciutadans. I això evidentment inclou la salut. En aquest sentit, jo no criticaré la decisió. Però al mateix temps cal entendre que si aquesta decisió es pren ha de ser evitant a tot preu els riscos que puguen existir per a la resta dels ciutadans. O, si no, estarem, com estem, davant aquest penós espectacle, indigne d'un país europeu, que vivim ara.

Tinc la sospita que la decisió de repatriar el missioner infectat no va ser presa per patriotisme, sinó per electoralisme. I, en conseqüència, es va improvisar tant que tot plegat ha acabat en desastre. El govern espanyol podria haver triat repatriar-lo sense posar en risc ningú, que en definitiva sembla que és el que han fet als Estats Units. Tanmateix el contrast entre els tres casos americans i el primer d'europeu és feridor.

Tu no pots prendre una decisió com aquesta i no assegurar-te abans que tots els protocols són ben entesos i que el material necessari per poder dur a terme en condicions un tractament així de delicat està a punt, preparat i impecable. Hi ha temes en els quals no hi ha disculpa per a cap error. I hi ha temes, com aquest, en què no és correcte inculpar la persona individual, perquè estem al davant d'una operació complexa i plena d'arestes.