‘La' o ‘una'

El secret sobre l'estratègia que han lligat els partits sobiranistes de cara a la consulta del 9-N ha trigat dos dies hàbils a saber-se. A Espanya les deliberacions del Consell de Ministres són “secretes”. A Catalunya
el secret més ben guardat encara és la fórmula dels Aromes de Montserrat. Aguanteu, abat! Ara hem sabut, doncs, que els partits sobiranistes treballen en una fórmula substitutiva. Si no és possible, que no ho serà,
la consulta, intentaran una consulta. Encara, això sí, no s'ha escolat com s'ho faran. Que no pateixi ningú. Tal com som, si ells ho saben, aviat ho sabrem tots. En tot cas, el que sí que va quedar clar divendres és que la consulta una no pot ser una llufa d'ànec. Caldrà que cotitzi en borsa; és a dir, caldrà que els mercats se n'assabentin i que l'Ibex 35 baixi un parell de puntets. Han fet bé, Òmnium i l'Assemblea, de dir que no es presten a repetir les votacions que es van enramar
des d'Arenys de Munt. Ara no pot ser això. Poc o
molt, les institucions se n'hauran de responsabilitzar. Institucions com ara els ajuntaments. No és estrany, doncs, que abans que es filtrés el gran secret María de los Llanos de Luna enviés a tots els consistoris un ordeno y mando on se'ls insta a no col·laborar en la consulta. Això vol dir que el CNI treballa bé. Potser tenien un agent a la reunió. O a la cafeteria.
Els ajuntaments catalans hauran d'apamar
bé el seu punt de transgressió. La jugada
és viva. I una consulta serà més efectiva
com més s'acosti a la consulta.