El Masclans d'avui

Francesc Masclans (Barcelona, 1905-2000) va ser un mestre d'escola amb inquietuds pedagògiques i científiques. En el seu primer destí, les Esglésies (Sarroca Bellera, al Pallars Jussà), va fer un conjunt de fotografies de gran valor antropològic. Guiat per Pius Font i Quer, va estudiar botànica fins que el 1939 la dictadura el va desterrar a un poblet de Lleó. De nou a Barcelona i exercint sempre el magisteri, la vocació pedagògica i qui sap si influït per un antic company d'escola, un tal Joan Coromines, va publicar la Guia per a conèixer els arbres (1958) i la Guia per a conèixer els arbres i les lianes (1963). I el 1981, Els noms de les plantes dels Països Catalans. Aquests llibres van ser la referència obligada a l'hora d'identificar una planta pel nom en català. Generacions senceres d'estudiants i d'amants de la natura han explorat el país amb el Masclans –es deia així– a la butxaca.

Fa uns dies vaig tenir el goig de participar en la presentació del gran llibre Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. Impulsat pel catedràtic de botànica Joan Vallès, un equip d'especialistes –amb el suport del Termcat i assessorats per Josep Vigo (botànica) i Joan Veny (dialectologia)– ha aplegat 35.000 noms populars de plantes. En paraules de Joan Vallès, s'ha volgut posar el Masclans al dia; és a dir, que es tracta d'una ampliació exhaustiva d'una obra que havia nascut ambiciosa, sòbria, rigorosa i amb esperit de servei en temps difícils. El resultat és una delícia. Obriu-lo per qualsevol pàgina i us costarà tancar el llibre. Hi trobareu la creativitat del llenguatge popular.

Les guies de Francesc Masclans les va publicar el Centre Excursionista de Catalunya. Avui que el CEC passa per uns moments delicats vull recordar la gran tasca documental i de recerca que ha dut a terme d'ençà que va ser fundat el 1876 amb el nom d'Associació Catalanista d'Excursions Científiques.