Seguir o no seguir la voluntat popular

Tindrà con­seqüències. Hem entrat en les mani­o­bres finals de sabo­tatge i de con­fusió. Amb prou fei­nes el pre­si­dent Mas havia sig­nat el decret de con­vo­catòria de la con­sulta del 9-N que, sense ni dei­xar eixu­gar la tinta, por­ta­veus i ter­tu­li­ans de tota mena es van posar a pro­cla­mar sense ver­go­nya que la con­sulta no es faria. Aquesta soci­e­tat no acaba de sor­tir d'aquesta mena de joc d'ambigüitats, en què els caga­dub­tes són els reis; i de la seva mes­qui­nesa en fan la nos­tra desgràcia. No ens n'hauríem d'estra­nyar perquè el nos­tre país ha estat diri­git per uns esta­ments ave­sats a les males pràcti­ques de l'auto­no­misme. No s'han mai enfron­tat al poder espa­nyol ni n'han sen­tit la neces­si­tat perquè els hor­ro­ritza qual­se­vol mena d'enfron­ta­ment i de rup­tura. Tan­ma­teix és un fet que sense rup­tura –sense un esforç con­ti­nuat de rup­tu­res suc­ces­si­ves– no hi haurà inde­pendència. No es pot fer aquesta truita sense tren­car cap ou i se n'ha de tren­car més d'un (és, doncs, una altra bes­ti­esa la pseu­do­te­o­ria del “car­tutx únic”).

Un nom­bre impor­tant dels ges­tos i dis­cur­sos al vol­tant de la con­fron­tació actual entre el poder de l'Estat espa­nyol i el poder de l'auto­no­mia cata­lana creen, a dia d'avui, una situ­ació des­con­cer­tant i, a vol­tes, sur­re­a­lista. Fa riure veure el poder espa­nyol (car­re­gat de cor­rupció, d'abu­sos de poder i d'arbi­tra­ri­e­tats de tota mena, amb acci­dents greus en infra­es­truc­tu­res de trans­port, en sani­tat, etc. i empas­ti­fats de trans­gres­si­ons de les lleis més fona­men­tals fins a arri­bar a l'enco­bri­ment de la tor­tura com pro­cla­men regu­lar­ment els tri­bu­nals euro­peus) omplir-se la boca de democràcia... men­tre que n'hi ha uns altres que s'enga­nyen volent-nos encar­ri­lar sense sor­tir mai de l'entra­mat legal espa­nyol, un cos legal cons­truït per ofe­gar les naci­ons que empre­sona. Es tracta vera­ment de “debats de saló” ben allu­nyats de les opi­ni­ons i els sen­ti­ments popu­lars.

Ens diuen que no saben com aca­barà el procés actual. Però som molts els qui som aquí per a recor­dar les res­pon­sa­bi­li­tats con­tre­tes. El com­promís és amb un referèndum i no amb unes elec­ci­ons autonòmiques (encara que es vul­guin dis­fres­sar de “ple­bis­citàries”) que ens farien recu­lar a la situ­ació de l'any 2010... Res­pec­tar la democràcia no vol dir que entre els uns i els altres ens aca­bin enco­lo­mant una sor­tida per la porta del dar­rere. Les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes (govern i par­la­ment), si volen ser fidels al man­dat popu­lar, dona­ran cober­tura legal al referèndum d'auto­de­ter­mi­nació, ano­me­nat con­sulta. Si no ho fan així, entre tots hau­rem de recor­dar el com­promís i recla­mar una dimissió ful­mi­nant dels res­pon­sa­bles del frau. Aquesta és la con­sulta que tenen enco­ma­nada i, cal no obli­dar-ho, amb la força d'unes grans mobi­lit­za­ci­ons. Si som cons­ci­ents d'aquest dret, aquesta con­sulta amb caràcter ofi­cial es farà.

Els sec­tors més embo­li­cai­res de la ter­cera via (no fer la con­sulta), o de la ter­cera i mitja (elec­ci­ons autonòmiques subs­ti­tutòries, con­sulta sense suport ofi­cial, etc.), pot­ser es pen­sen que ens faran pas­sar amb romanços. S'equi­vo­quen. Som molts els qui els estem obser­vant. Als uns i als altres. Han de saber que el que facin al llarg d'aquest procés no els sor­tirà de cap manera de franc.