Esvàstiques i còmplices
Un any més, el 9 d'Octubre –durant la transició, Diada Nacional del País Valencià, i ara, Dia de la Comunitat Valenciana– grups nazis han aprofitat la denominada “processó cívica” per fer apologia de l'esvàstica i del genocidi perpetrat pel nacionalsocialisme alemany. Al costat de les autoritats del Partit Popular, pagadíssimes, i d'una més pagada encara representació del món faller. No és la primera vegada. Ni de bon tros. Fa anys que les mateixes agressions i els mateixos gestos es repeteixen amb una impunitat abrasiva. Pitjor encara, amb la complicitat dels agents destacats de la Policia Nacional, que mai han identificat els autors del delicte de lesa humanitat.
Tots aquests senyors han aprofitat cada any la dita processó per agredir els representants municipals del Bloc Nacionalista Valencià, que sempre han aguantat estoicament empentes, cops de puny i la pluja persistent de vidres i projectils diversos. Tothom sap, a més, qui hi ha al darrere d'aquesta violència. Al costat dels nazis, amb ells i barrejant-s'hi, hi ha les banderes d'España 2000, una força política d'extrema dreta que compta amb totes les benediccions legals, i José Luis Roberto, líder del partit i propietari d'una empresa de seguretat privada, Levantina de Seguridad, que rep sucosos contractes de les administracions valencianes. El lector que en vulgui saber més, que tingui fetge per saber-ne més, només ha d'anar a la xarxa i buscar la biografia i les heroïcitats d'aquest empresari que tracta tan bé el règim del Partit Popular.
L'exhibició nazi descarada del 9 d'Octubre és la cara més grotesca d'un
règim, el que ha propiciat el PP, que, des del control absolut de totes les institucions valencianes, ha devastat el país. La columna central del denominat “eix de la prosperitat” –Illes Balears, País Valencià i Madrid– s'ha ensorrat amb un esclafit que encara dura.
El “model valencià” dels populars és terra cremada. Els grans projectes, les enormes instal·lacions, els fastos desmesurats, l'arrogància desbocada, tot ha fet llenya acompanyat d'una acció judicial que ha imputat un percentatge desorbitat de càrrecs públics en trames de corrupció. Com a reacció amb pretensions electoralistes, el president de la Generalitat, Alberto Fabra, va afirmar el mateix 9 d'Octubre que el seu govern i el seu partit representen “l'estabilitat de l'actual model de convivència contra els moviments separatistes i rupturistes”.
Però els fets –i la catàstrofe– són obstinats, i les enquestes d'intenció de vot, cada vegada més decantades. Segons un darrer sondeig que es va publicar el mateix dia 9, el Partit Popular passaria de 55 diputats (majoria absoluta) a tenir-ne només 32 si es fessin eleccions avui. El PSPV-PSOE també baixaria de 33 a 29. Podem irrompria a les Corts Valencianes amb 17 diputats. Compromís saltaria de 6 a 14. I Esquerra Unida en sumaria 2 als 5 que ara té. Totes aquestes pujades i baixades equivalen al gran canvi que la societat valenciana demana a crits desesperats i que van tenir el primer gran reflex en les passades eleccions europees. La gran incògnita és determinar quina serà la combinació que substituirà al govern de la Generalitat el PP. Per ara, sembla que serà el candidat socialista, Ximo Puig, qui haurà de sumar el suport parlamentari
necessari. Però també podria passar que Compromís i Podem s'ajunten i que sigui la seva més que previsible candidata, Mònica Oltra, qui acabi presidint la Generalitat. Hi ha una segona constatació, més amarga. Quan el Bloc Nacionalista Valencià es va ajuntar amb Iniciativa pel País Valencià el seu nacionalisme es va diluir una mica. Compromís ha acabat sent més una opció socialment indignada que nacionalment alterada. Ara l'acord amb Podem encara pot esbravar més el vell nacionalisme valencià.
Però, sigui com sigui, hi ha un món que boqueja. Gràcies als déus i als propis errors. I un altre que despunta i que haurà d'esborrar dues dècades de malson. Que així sigui i que, almenys, el pròxim 9 d'Octubre els nazis no campen alegrement pel centre de València. Seria un bon primer senyal.