Desclot
Excés de dramatisme
La nova proposta del president de la Generalitat –un succedani de la consulta que, en bona part, es manté tal com havia estat pensada– ha badat la unitat dels partits polítics. Està per veure quin serà el gruix real de la nova votada i les reaccions “constitucionals” que se'n derivaran. Sent com són, és improbable que la màquina de l'Estat permeti que es puguin obrir locals propietat de la Generalitat el dia 9 de novembre. Rajoy activarà el piquet judicial. En veurem caure de gairell. Caldrà, doncs, constatar l'efectivitat de la nova consulta, sí, però d'entrada i amb perdó fa bona fila. Només cal veure com ha saltat el vesper unionista. Dit això, davant la reacció dels altres partits sobiranistes, que no s'entén, sobretot la d'algun altre partit, convé recuperar l'alè i el coneixement. Almenys des del carrer. Hi ha un excés de dramatisme i de tensió del tot contraproduent quan el que cal és mesurar les reaccions. La consulta amb llei i decret només pretenien ser un termòmetre de la voluntat popular. Les grans decisions, les proclamacions, haurien de derivar-se necessàriament d'unes eleccions plebiscitàries. Cap partit havia proposat una declaració unilateral d'independència amb l'actual composició del Parlament. Les eleccions plebiscitàries eren i són inevitables. Les gesticulacions i les indignacions excessives no s'entenen. Aquest era i és el camí. I el 9 intentarem votar curt, com ho hauríem fet amb llei i decret vigents, per després votar amb horitzons de grandesa.