Votarem el 9-N, no serà la votació definitiva, és només una mà oberta per poder anar a unes eleccions amb llista unitària, o no, i un tema comú que ens pugui dur, a partir d'un referèndum plebiscitari, a ser un nou estat d' Europa. La llibertat de Catalunya és un camí ple d'obstacles posats pel govern espanyol, pels nostres adversaris, però als qui volem un país lliure i solidari per fer front a les necessitats de la nostra gent no ens ve pas d'un esforç més per aconseguir l'objectiu final. La independència. Han fracassat les intimidacions i les amenaces dels unitaristes. No ens han fet retrocedir la intimidació general atàvica de fa 300 anys imposada per dret de conquesta militar i l'aplicació de les lleis de Castella o el llegat d'una dictadura, una més, que deixà una Constitució tutelada per l'exèrcit. Tampoc la voluntat d'ofec i la continuada hostilitat per terra, mar i aire a l'economia, llengua, cultura, símbols i història.

L'espanyolisme a Catalunya en nom d'una nostàlgia històrica a valors espanyols de dubtós prestigi, accepta tenir menys diners i recursos per als seus, per als amics, veïns i coneguts. Dóna suport explícit a l'empobriment del propi país. Actuació pròpia de professionals de la política, incomprensible en gent honesta i lliure. A ells hem d'anar a explicar que farem un país lliure per ells, però més encara per als seus fills i néts. Espanya és un error històric que ha de fer un reset per si mateix.

Han fracassat els unionistes i els seus portaveus en la intimidació, menyspreu o burla sigui en els mitjans, en les tertúlies, en l'escola, en els jutjats o en l'apel·lació a la por o profetitzant una apocalíptica pobresa. Els unionistes tenen un greu problema, mai no han pensat de forma lliure, sempre darrere hi ha la fosca ombra d'una llei repressora. Mai no han optat per sumar anhels i diferències, volen un monolític món espanyol, ranci, de llunyana olor del passat més abjecte. On ens tenien muts. Sembla que no puguin actuar sense amenaçar, mai no aposten per estimar. I ara pretenen que no votem res de res. No em sorprèn que coincideixin en la rojigualda unionistes, hereus del franquisme, partits xenòfobs, estalinistes i la dreta extrema. Darrere hi ha un pensament que en negar la democràcia beu de fons totalitàries. No res més és l'espanyolisme estatalista. Un pensament transversal que neix al s. XVIII i es consolida al XIX.

És errònia la idea que la suma territorial imposada és progrés. L'ideari espanyol creia que en la persona d'un rei, una llei, junt amb una sola llengua i religió, s'encarava la modernitat. Conquerir terres i crear un imperi per la força de les armes és una barbàrie. Cal recordar que el més gran holocaust ha estat fet a Llatinoamèrica, i més enllà de la llengua, com deia Walter Benjamin, darrere una gran civilització sempre hi ha una gran barbàrie. Per això a Llatinoamèrica, Espanya, com a estat, no és estimada.

La manifestació del 12 d'octubre neix d'un somni imperial, d'un concepte racial. Cal no oblidar en aquest camí al no-res la coincident desfilada d'un nazi Divisionari Azul amb republicans. Darrere un cap de govern primer espanyol que socialista.

La democràcia es basa A votar, la resta són falòrnies i mentides. Votem el 9-N, també més endavant per fer el vot definitiu, de debò i per sempre. Ara, diferències al marge, cal que amb CiU, ERC, IC, CUP i PSC agafin la papereta del vot tots els que defensen el dret a decidir. Tot el món ens mira amatent, admirat i sorprès per la nostra força social i democràtica, per un moviment de base que empeny partits i esborra dubtes. Afortunadament l'única norma a seguir és la democràcia, no impedir que aquesta es pugui practicar.