Referèndum, consulta, mobilització, o què?
Una de les virtuts principals de la unitat al voltant de la consulta acordada pels partits sobiranistes i convocada pel president Mas per al 9 de novembre era que l'opinió pública internacional l'havia entès com un referèndum de totes totes. El matís legal del seu caràcter merament consultiu no era apreciat pels mitjans d'arreu del món. En la pugna entre Catalunya i Espanya, la consulta del 9-N era un procés equivalent al quebequès o escocès. La suspensió del Tribunal Constitucional a sol·licitud del govern espanyol era un retrat de la intransigència de Madrid que havia estat criticat per editorials de mitjans tan respectats com The Guardian, The New York Times, The Wall Street Journal o l'agència Bloomberg.
L'alternativa proposada dilluns passat pel president Mas ja no gaudeix de la mateixa consideració internacional, que l'ha presentada com una renúncia i una claudicació davant la pressió espanyola. La visió del mitjans de fora de l'Estat espanyol continua sent profundament crítica amb Espanya, i són reiterades les demandes d'establir una negociació política que tingui en compte els principals greuges catalans.
The Economist explicava que el govern català havia suspès la consulta però que “alguna mena d'enquesta pública tindrà lloc el mateix dia, i inclourà paperetes i urnes”, tot afegint que “Mas és a la corda fluixa: el seu referèndum de broma li permet guanyar temps i és una aposta astuta amb el suport temporal dels ben organitzats activistes civils que són el motor del moviment separatista”.
El servei de notícies de la BBC es referia al nou 9-N com “una votació simbòlica sobre la secessió d'Espanya”. Destacava, tanmateix, que es tractarà d'una votació “preparatòria de la definitiva: unes noves eleccions a Catalunya”.
El periodista Gideon Rachman, del Financial Times, relatava al seu blog les impressions recollides durant la seva visita a Espanya, aquesta mateixa setmana, que va incloure una entrevista amb Mariano Rajoy: “Semblava no tenir ni idea del que Mas diria en la roda de premsa que va fer uns minuts després. No hi ha evidència de cap canal de comunicació alternatiu (...) Vaig preguntar-li si tenia alguna oferta per al milions de catalans que volen la independència. En va dir que sempre està disposat a parlar, però de seguida va passar a l'argument que la llei no permet fer cap referèndum d'autodeterminació, i es va posar líric explicant que Espanya era un dels països més vells del món i que és millor pensar en gran que no en petit (...) Un català em va fer veure que no havia pronunciat el mot Catalunya, no va sortir dels llavis del president del govern ni un sol cop.”
