A la tres
El procés arriba a la bifurcació
En la consulta del 9-N estem cridats a votar atenent a la pregunta amb tres opcions, tot i que els partidaris de la resposta ni carn, ni peix ara es despengen de la ruta cap a la sobirania. Cap problema, ho continuarem fent complicat. No fos cas que s'hi repensin i vulguin acompanyar-nos a les urnes com a bons demòcrates que són.
El 9-N serà, però, el punt on el camí es bifurcarà només en dues direccions. O caixa, o faixa. O independència, o mort política, cultural i econòmica. O tot, o menys del que tenim ara, que s'acosta força a res. És el pa que s'hi dóna (o que es nega) en aquest Estat espanyol on no estan disposats sota cap concepte a reconèixer Catalunya com un país sobirà, i com a regió sotmesa que ens consideren s'estan preparant per reduir-nos a la mínima expressió, tal com fa mesos que ens va dient de totes les maneres possibles, amb males paraules o amb pitjors paraules, des de la dreta i des de l'esquerra, amb amenaces o amb desqualificacions.
El 9-N és el punt de no retorn, si és que encara hi havia alguna possibilitat de fer marxa enrere. A partir del 9-N la política catalana se centrarà a com aconseguir la independència i a saber quants suports electorals hi ha per aconseguir-ho. Al bloc oponent, hi haurà el nacionalisme espanyol radical de sempre, amb el subgrup demòcrata sucursalista de Duran, Iceta i Herrera. Aquests últims, carregats de les bones intencions que porta associada la prudència espantadissa, contribuiran a sostenir els bastons posats a les rodes del procés. Duran i Iceta, potser, intentaran crear la Unió del Pont Aeri (UPA), nom inventat però que defineix els interessos que defensen. Seria convenient no esmerçar cap esforç ni tan sols a criticar-los. Voler arrossegar qui no vol seguir afebleix les forces necessàries per fer front als perills que vénen de cares. Si la majoria independentista no creix sumant aquests partits, ja es va veient que creixerà acollint el màxim de votants que en fugen.