Sol

L'altre dia vaig lle­gir una notícia en aquest diari que em va cri­dar l'atenció. En Joan Tri­llas sig­nava una infor­mació sota l'epígraf de soli­da­ri­tat i amb el títol Quan els amics no et dei­xen morir sol. Hi expli­cava com la mort sob­tada d'un veí de Lla­gos­tera, que segons sem­bla no tenia família, havia mobi­lit­zat els amics del finat i l'Ajun­ta­ment per pagar-li l'enter­ra­ment, que s'havia dut a terme una cam­pa­nya popu­lar per fer-ho pos­si­ble i que, fins i tot, una veïna del poble havia donat un nínxol. Segons la notícia, es veu que se'n saben ben poques coses, de la vida d'en Ramon, el que havia sigut maso­ver de Can Font. No sé si la van arri­bar a lle­gir. A mi com que em va gene­rar mol­tes sen­sa­ci­ons i refle­xi­ons i em van venir mol­tes pre­gun­tes al cap, les volia com­par­tir amb vostès. I quan em dis­po­sava a fer-ho, a escriure-ho, vaig veure una entre­vista a l'actor francès Alain Delon, que hi tenia molta relació. Als seus setanta-set anys, el galant francès con­fes­sava que havia per­dut la passió pel món que l'envolta i que pro­cu­rava pas­sar la major part del temps sense fer res. Delon pre­ci­sava que només pro­cu­rava dis­fru­tar tant com podia dels seus fills i dels seus néts, perquè no volia morir sol. Si no ens fa cap gràcia morir, menys ens en fa afron­tar-ho sols. A diferència del nos­tre nai­xe­ment que nor­mal­ment quan tra­iem el cap hi ha com a mínim dues per­so­nes, en el moment de la mort estem sols. Morir-se fot, però alleuja saber que hi haurà algú que es pre­o­cu­parà de tu, que vet­llarà perquè el teu comiat sigui al més digne pos­si­ble. Crec que és un últim dret que no se li pot negar a ningú. La dig­ni­tat és el res­pecte que es mereix algú, tant se val com hagi vis­cut, encara que no se sàpiga. Però quan s'arriba al final aquell moment en què la mort ens iguala són d'agrair els ges­tos, dig­nes, com el que han tin­gut els veïns de Lla­gos­tera amb el seu con­vi­latà. Una sen­si­bi­li­tat que ha evi­tat que en Ramon, una per­sona amb qui poc o molt han com­par­tit la seva vida, tingués la sen­sació que se n'anava d'aquest món sol.